Radiografia de la fam (1894)

Miquel Ferrà i Martorell14/07/06 0:00

Knut Pedersen, més conegut com Knut Hamsun, escriptor noruec (Garmostraeet, prop de Lom, 1859- Nörholm,1952), presentava, aquell estiu, la novel·la que podríem considerar com una radiografia de la fam, la fam vista i analitzada des de mil perspectives, la fam que amenaça la supervivència i sobre la qual xoquen mil sentiments: desesperació, orgull, por... La novel·la Fam és, doncs, la història senzilla, amarga i tendra alhora d'un home jove acorralat per la misèria. Knut Hamsun, que per cert va estar acusat en la seva vellesa d'haver col·laborat ideològicament amb el nazisme, havia conegut la fam. Després de viure la seva infantesa a les illes Lofoden, on sembla que no fermaven els cans amb llangonisses, canvià d'ofici moltes vegades. Abandonà el seu país i es va fer pescador a Terranova. Llavors fou conductor de tramvies a Nova York.

Finalment, de retorn a Europa, va decidir que la seva feina era escriure, més i millor. El 1920 el món reconeixia els mèrits de la seva obra i era guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. S'ha de tenir en compte el seu estil peculiaríssim i el poder de suggestió que en deriva...

«On redimoni trobar un forat per a poder passar la nit? Existeix realment un forat per a poder-me esmunyir i amagar-me fins a demà? El meu orgull em priva de tornar enrere la meva paraula. Amb gran indignació foragito el pensament, i interiorment tenc un somriure desdenyós per al petit balancí. Per una sobtada associació d'idees, em trobo en una gran habitació amb dues finestres, on abans havia viscut. Sobre la taula veig una plata plena de grosses llesques de pa amb mantega i compota. Canvien d'aspecte i es converteixen en una llonza seductora, un tovalló blanc com la neu, molt de pa i una forquilla d'argent. Visions i somnis! Penso que si ara mengés, el meu cap es trastornaria de bell nou, la febre s'apoderaria del meu cervell i jo hauria de lluitar amb una infinitat d'invencions insensates. No suportaria l'aliment, la meva constitució no era feta per a això; és una singularitat, una idiosincràsia. Potser hi hauria manera de trobar un alberg quan fos entrada la nit. No hi havia pressa. En el pitjor dels casos cercaria un indret al bosc; tenia a la meva disposició tots els voltants de la ciutat, i el temps no era fred, no glaçaria. Allà baix el mar es gronxava en una calma pesada. Els vaixells i els pontoners de nas camús obrien solcs en la superfície de plom fus, marcaven estries a tort i a dret i continuaven la seva marxa. Edredons de fum giraven en sortir de les xemeneies, i els cops de pistó de les màquines travessaven l'atmosfera humida amb soroll sec».

Ja ho diu l'adagi mallorquí: «Qui té fam somnia truites».