La novel·la rosa i altres gèneres (1925)

Miquel Ferrà i Martorell09/07/06 0:00

La barcelonina Editorial Juventud posa de moda arreu d'Espanya un gènere literari, de quiosc, que és la «novel·la rosa», venuda al preu de pesseta i mitja. La majoria dels autors són estrangers i alguns d'una certa qualitat, com és el cas de Grace Livingston Hill. Són textos ben treballats però que juguen amb la vena sentimental del gran públic. Entre els escriptors que col·laboren en la serie és sorpresa trobar-hi, entre d'altres noms igualment coneguts de la literatura general, Armando Palacio Valdés. Però en aquells dies, puix que la «novel·la rosa» apareixia cada quinze dies, sonaven els noms de Juan Aguilar Catena, Matilde Alanic, Pierre Alciette, Henry Ardel, Florencia L. Barclay, S.Blandy, Paul Bourget, Jean de la Bréte, Champol, Guy Chantepleure, Guillermo Díaz Caneja, Carlos Foley, Jorge Gibbs, Henry Greville, Eveline Le Maire, André Lichtenberger, M-López Roberts, Alicia Pujó, Berta Ruck, Williamson, Clement d'Othe, Josep Pin i Soler, Edith Wharton i molts d'altres. La publicitat era també ben pròpia d'aquell moment: «Se ha puesto a la venta 'Ceguedad', por Trouessart, sentimental y commovedora narración de una historia de amores. Abundan en ella los detalles psicológicos que tanto agradan a los lectores de gusto refinado».

Però la «novel·la rosa» havia de competir amb la «novel·la aventura», igualment present al quiosc i de la mà de la mateixa editorial. Aquí, els noms dels autors, de la fama de James Oliver Curwood, G.D'Ablancourt, C.N. i A.M. Wiliamson, Sapper, Peter B.Kyne o Frank L. Packard, despatxaven edicions amb igual èxit i sortida mensual. La publicitat no desmereixia de l'anterior i a El drama de Maison-Dieu, de Gouraud d'Ablancourt, els editors ens diuen que «la acción de esta novela gira en torno a un asesinato misterioso que se trata de descubrir. Pero no es una novela policíaca. El que investiga es un literato y no hay en los acontecimientos, mezclados a una sentida fábula amorosa, nada que no sea absolutamente real». Un altre èxit era El capitán Drummond, de la qual era autor un tal Sapper, així recomanat: «Novela insuperable en cuanto se refiere a la emoción, intriga e interés. Sapper es uno de los ingenios predilectos de los públicos inglés y americano».

No podem deixar de banda els valors descriptius, la correció de llenguatge, l'originalitat dels arguments, l'interès de la trama, la psicologia dels personatges, la vivor dels diàlegs, de moltes d'aquestes obres definitivament oblidades. I tanmateix, molts d'aquells autors sentien i estimaven la literatura, l'art d'escriure, com una necessitat vital.