El llibre d'Enoch (1892)

Miquel Ferrà i Martorell06/07/06 0:00

És curiós. L'any que se celebrava el quart centenari del descobriment d'Amèrica, un grup d'estudiants anglesos, de viatge per Sèrbia, feien una altra sensacional descoberta. Es tractava d'un llibre amb textos de quan Jesucrist era en el món. Aquests escrits foren anomenats pels estudiosos «Llibre dels secrets d'Enoch», i també, «L'Enoch eslavònic», a causa del llenguatge emprat en les còpies. Igualment anomenat el «Segon Enoch», puix estava datat després del «Primer Enoch», un textos etiòpics més coneguts. Quatre Enochs diferents són esmentats en el Llibre del Gènesi, però el més emblemàtic és el fill de Jared. La gran importància del personatge bíblic donaria nom a una obra, la que comentam, que fa servir un llenguatge molt proper al de les escriptures del Nou Testament, del qual fou exclòs en els anys del cristianisme primitiu.

Fora del cànon, les revelacions d'Enoch serien oblidades i perdudes. Això al llarg de mil dos-cents anys. Però el més interessant és que aquestes escriptures han estat comparades amb els rotlles de la Mar Morta, un altre document que retrobà la llum en el segle XX i tot plegat ens obliga a fer comparances de contingut i llenguatge, és a dir, de les formes d'expressió i missatge místic, entre el llibre d'Enoch i els Quatre Evangelis. D'aquesta manera trobam en Enoch sentències tan curioses com aquestes: «Dóna una mà a l'orfe i la vídua, i d'acord amb les teves possibilitats, ajuda els més febles i procura esser el seu refugi en temps de tempesta. Benaventurat sia el que es refia de l'home i ajuda generosament el condemnat. El Paradís espera, Enoch, l'home just, aquell que ha actuat amb rectitud, el que dóna pa al que té fam, que cobreix amb la pròpia roba el que va nu, que aixeca el que ha caigut, que guia el que va per camí errat i que camina per la llum del Senyor. Benaventurat sia l'home que jutja amb justícia, que posseeix la veritat i la fa conèixer al germà proisme, que mesura i pesa amb balances que no tenen engany, com les del Dia del Gran Judici... Benaventurat aquell que posa pau, aquell que promou el pacifisme i que té pau en el seu cor... Benaventurat és l'home que amb paciència posa els seus béns als peus del Senyor doncs tendrà la seva recompensa... Benaventurat aquell que posa la seva confiança en el seu germà i es mostra generós amb els més necessitats... Benaventurat aquell que porta en els llavis la gentilesa i la veritat... Benaventurat el que passa per aquesta vida de sofriment amb paciència i humilitat... Benaventurats els desheretats perquè tindran el seu llegat en l'altra vida...

Les comparances són inevitables. La pregunta que s'han fet els investigadors entorn al tema és: Va escriure Jesus el llibre dels secrets d'Enoch? O en tot cas, prengué de llavis del Senyor, un tal Enoch, el missatge d'aquest llibre?