El que costava un pam de terra (1944)

Miquel Ferrà i Martorell02/07/06 0:00

Ja feia setmanes que la batalla de Normandia es perllongava més del que els comandaments aliats havien desitjat i planificat. La Segona SS Panzer es trobava greument ferida pels atacs aeris, possibles gràcies a la millora del temps i no podria contraatacar fins el primer de juliol. No aconseguria endinsar-se en terreny contrari, en el «bocage», i això permetria als britànics conservar el sòl conquerit amb Epsom. Havien perdut més de quatre mil homes del VIII Cos, un sacrifici que els havia permès ocupar, només, una faixa de gairebé vuit quilòmetres de llargària per tres quilòmetres d'ampla. Aquella acció havia portat, a més de resultats tan prims, un altre entrebanc. Dues divisions cuirassades alemanyes, atretes pel que pensaven una superior ofensiva, havien anat a defensar Caen i la ciutat, d'aquesta manera, no podia esser alliberada. El 30 de juny els aliats ja havien desembarcat a Normandia 875.000 homes, 150.000 vehicles i 570 tones de municions, queviures i altres materials necessaris. El Segon Exèrcit britànic havia desembarcat tres divisions cuirassades, deu divisions d'infanteria i una divisió aerotransportada, mentre que el Primer Exèrcit dels Estats Units havia aconseguit reunir dues divisions cuirassades, nou divisions d'infanteria i dues divisions aerotransportades. D'aquestes, quatre divisions britàniques i cinc divisions nord-americanes estaven lluitant aferrissadament des del mateix Dia D.

Els nord-americans havien patit 37.034 baixes i els britànics 24.698 baixes, i entre uns i altres, havien rebut 79.000 soldats per a substituir-los. Els alemanys, per la seva banda, havien dedicat a la batalla devers quatre-cents mil homes, mentre que en deixaven altres 250.000 per a rebutjar la invasió del Pas de Calais. Era evident que la Segona Guerra Mundial a Europa es decidia en aquells indrets i en aquells dies. Les estadístiques, com podeu veure, són brutals. Però els números són, de vegades, en mans dels estrategs, només números. La vista d'un sol cadàver impressiona més i puny millor la nostra consciència que un nombre de morts en un simple llistat. El 7 de juliol, el grup de l'Exèrcit B alemany havia patit 80.783 baixes i només havia rebut 4.000 soldats per a substituir-les. El grup Panzer West que defensava Caen consistia en set divisions cuirassades, quatre divisions d'infanteria i una divisió de cap de la Luttwaffe amb 725 carros de combat. Els multillançadors de coets de tres brigades alemanyes Werfer i les armes anti-tank del III Cos Flak s'havien concentrat en el sector britànic. Els alemanys es defensaven, doncs, com gat panxa amunt. Molts alts militars aliats tenien por del fracàs. Era un fet que a primers de juliol haurien d'haver alliberat els pobles d'Alençon, Rennes i Saint-Malo. Però només havien pogut avançar 25 quilòmetres terra endins, la quinta part de la zona que Montgomery volia capturar en aquell feixuc espai de temps.