La Fundació Miró celebra un Sant Joan diferent amb el sorteig de deu cuixots

Es varen preveure moltes d'activitats adreçades de manera bàsica a les famílies

Els més petits s'acostaren al món de Miró, que tota la seva vida va voler pintar com els infants.

Laura MoyàPalma25/06/06 0:00

Eren allà, penjats just devora la Maternité. Semblava que posaven per als nombrosos ciutadans que ahir celebraren el dia de Sant Joan amb els seus fills a la Fundació Pilar i Joan Miró. Molts desconeixien què feien allà deu cuixots, mentre que altres havien sentit parlar de la iniciativa del grup mmmm..., que de capvespre els rifà entre la gent que havia visitat el centre divendres i ahir mateix.

La subhasta no va ser l'única de les activitats programades per la Fundació. Tallers per a infants, demostracions de grafits, música o narracions de contes ompliren de vida el centre. Mentre na Llauneta explicava als més petits les claus del reciclatge, dos grups del col·legi Lluís Vives, LTC Crew i She Crew, omplien amb el seu art dues parets al ritme de la música de Seco i el DJ Omino; i pares com Francesc Figuerola i Susana Izquierdo ajudaven les seves dues filles, Blanca i María, a fer camisetes ben estampades. «Volem introduir-les en el món de l'art, a fi que el vegin com una cosa propera», asseguraven. Una opinió compartida per Marisa Clar. «Les activitats així combinen la part lúdica amb l'educativa. S'hi diverteixen i aprenen, un aspecte essencial», afirmà. Molt a prop, Fabienne Meeske, Magdalena Jirku i Núria Ripoll, totes tres de nou anys, també gaudien de la celebració. «Ens agrada la pintura. Qui sap, per ventura qualque dia serem unes Miró-nes», ironitzaven.

La nota més destacada de la jornada va ser, tanmateix, el sorteig dels deu cuixots. «Des de la Fundació ens havien demanat que féssim una acció vistosa», segons Eva Salmerón, del grup mmmm... «quina manera millor d'aconseguir-ho hi pot haver que dur al centre d'art un article habitual en fires i bars. Aquí, el seu significat canvia». La idea agradà a la majoria dels assistents. «Em sembla molt original, a veure si tenim sort», assegurava Clara Cassanyes; tot i que molts no en tenien gens de constància, quan ho saberen els semblà beníssim. Com assegurava Salmerón, «un pernil sempre és un pernil».