El gran Diàgores (450 aC)

El poeta Píndar, grec, nascut a Cinoscèfals el 518 i mort a Argos (encara que no és segur que fos en aquesta ciutat) el 438, de família aristocràtica, fou protegit per alguns tirans de Sicília i va morir «cobert d'honors», com escriu un historiador. Cultivà tots els gèneres del lirisme coral però només se'n conserva un llibre, el qual porta per títoOdes triomfals o Epinicis i conté quaranta-cinc poemes i diversos fragments d'algunes composicions més. Aquests versos relaten, en general, aspectes de la mitologia i desenvolupen veritats religioses i morals. Però un dels mèrits del poeta és la seva contribució a la més antiga història de l'esport, quan celebra en una oda el púgil Diàgores, el gran campió rodi, famós atleta, que sortí victoriós per dues vegades dels jocs olímpics, quatre més dels jocs ístmics, dues més en els jocs nemeus, i una en els jocs pítics. Havent despertat, doncs, un extraordinari entusiasme al llarg i l'ample de Grècia, li dedicaren una estàtua a Olímpia i Píndar cantà aquelles glòries. Com a pare d'altres dos atletes, Acusilau i Damògetes, visità, ja essent molt vell, la ciutat de les Olimpíades. Els seus fills varen vèncer sengles combats i a l'hora dels premis, volgueren que els rebés, encara, el seu progenitor, i el passejaren sobre les seves espatlles per tot l'estadi, mentre la gent, commoguda, aplaudia. Morí Diàgores deixant intens record. Píndar ho reflecteix així: