«Els laics no defensen amb prou passió els seus pensaments»

-Com es va gestar «Revelació»?
-Jo sóc en part francès i he rebut una educació basada en el segle de la Il·lustració. Jo volia fer un espectacle que defensàs els seus principis i ideals, com la racionalitat i el laïcisme. Ho volia fer perquè creia que els laics no defensen amb prou passió els seus pensaments.

-Es tracta d'enderrocar unes conviccions per reforçar-ne d'altres?

-A les esglésies intenten descobrir Déu als ateus i jo, des del teatre, intent fer perdre la fe dels creients i mostrar-los uns ideals més humans.

-Ideals sagrats per a vostè...
-Exacte, com l'ésser humà, la intel·ligència, la sensualitat, el cosmos, la llibertat... però mai un poder superior que ens influeix, perquè el bé i el mal el feim nosaltres. Veig perillós pensar que hi ha una raó única. El camí més fàcil és creure en Déu, és molt més difícil buscar el teu propi camí, encara que és més interessant i audaç.

-I si algú aconseguís convèncer-lo vostè altrament?

-Jo convid que els creients, després de veure l'espectacle, vénguin i em diguin: «T'has equivocat aquí, aquí i aquí. Déu existeix i t'ho demostrarem». Llavors jo cauré de genolls i diré: «Gràcies. M'has obert la ment». Encara ningú ho ha aconseguit, però ho estic esperant.

-En el fons, el seu missatge és «de pensar també s'aprèn», no?

-Justament, acompanyat d'un interès per posar en diàleg coses de les que normalment no es parla, moltes vegades per pressió social.

-És per aquesta coerció que vostè ha deixat de treballar en televisió?

-Sí, és una decisió que vaig prendre fa sis anys. He rebutjat programes del tipus «La isla de los famosos», per tenir la llibertat de dir el que vull, ja que els espònsors et limiten.

-Allà on va, aixeca vostè el mateix enrenou que a Espanya?

-He escenificat Revelació a Noruega, Àustria, Alemanya, França, Portugal... sense cap problema. Aviat seré a Itàlia, on segurament també hi haurà conflicte. És el món catòlic que reacciona així. El món protestant accepta més el laïcisme.

-Per cert, la seva relació amb l'Illa, on ara resideix, ve de llarg, veritat?

-Jo vaig venir a Mallorca per primera vegada quan tenia sis anys. Els meus pares van començar a treballar aquí a l'estiu quan va arribar el primer turisme, allà pels anys 50. Actuaven en un local que es deia Jack el Negro, als molins del Jonquet. Així que sóc fill del turisme mallorquí.