«Un franco, 14 pesetas», una pel·lícula sobre l'emigració dels anys seixanta

La pel·lícula vol recordar aquell període recent, on moltes famílies de l'Estat espanyol emigraven. «És un poc el que està passant ara, amb els immigrants. Volia fer veure a l'espectador que els que vénen ara no són tan diferents als que hi anàvem abans. És una reflexió sobre les raons d'aquest fenomen» explicà el director.

El film està inspirat en els records d'Iglesias, quan ell i la seva família emigraren a Suïssa, i en les entrevistes que realitzà a persones que també havien emigrat a aquest país. «Vaig estar dos estius recopilant històries d'altra gent per tenir una visió més àmplia, no només la meva» explicà Iglesias.

«El nin del film som jo, el espais del film són reals, fins i tot el soterrani que surt a la pel·lícula és el mateix on vivíem, de fet mon pare em comentà que m'havia passat amb el realisme» confessà humorísticament el director.

«El film també reflecteix les relacions entre les suïsses i els emigrants» explicà l'actriu Isabel Blanco.

En principi Un franco, 14 pesetas era un projecte per a televisió, «Eduardo Campoy, de Drive Cine, em proposà de fer un film del guió que havia fet per a una minisèrie per TVE, amb la condició que jo fos el director» en paraules d'Iglesias. Segons explicà Campoy: «El guió era molt personal, només ho podia fer ell, si no la realització hauria estat impossible. Ell i l'hipotètic director mai no s'haurien posat d'acord».

Amb el títol del film «he volgut fer un joc de paraules, amb la moneda i amb el dictador. És un reflex d'aquella època, on la gent emigrava per aconseguir més qualitat de vida» explicà Iglesias. «Però també és una realitat històrica que s'amagà. El règim volia demostrar que com a l'Estat espanyol no es vivia tant bé. Es volia amagar la realitat de l'emigració. Era un tema tabú» segons paraules del director.

El film s'estrenarà dia 5 de maig als cinemes Renoir.