Una basílica romana (1808)

Recordem que la basílica romana era un dels centres de la vida pública ciutadana entre els edificis del fòrum, com ho era també la cúria, dedicada aquesta a reunions, assemblees i oficines. Les basíliques, només a la ciutat del Tíber, eren nombroses i a començaments de l'Imperi, només en el districte del fòrum, ja n'hi havia cinc. La planta habitual d'aquests edificis era una nau envoltada per una galeria porticada de dos pisos; en els deambulatoris del pis baix s'hi feien les contractacions; les del pis alt servien per a observar i passejar. En el fons s'hi col·locava el tribunal, ben al davant de la porta d'entrada, puix que les basíliques estaven destinades, especialment, a funcions de justícia. Fou de la basílica romana, que en prengué el temple cristià l'estructura i el nom. Es poden esmentar, entre els exemples més clàssics d'aquesta arquitectura, les basíliques de Tréveris i Pompeia. Aquests edificis, per altra banda, no mancaven d'un «album», és a dir, d'una taula blanquejada amb guix i exposada públicament, allà on anaven escrits els edictes dels pretors, les comunicacions del gran pontífex i altres missatges oficials d'una certa importància...

Visitem, doncs, estimat lector, el lloc on foren descobertes aquestes ruïnes, els camps i paratges que les envolten, i escoltem l'esperit basilical en els seus orígens, amb sentències com aquella que diu: «Mens et animus et sententia civitatis posita est in legibus», que significa que «el caràcter, l'esperit i l'opinió del poble són expressats en les lleis». O aquella altra: «Expedit leges esse iustas», que vol dir que «convé que les lleis sien justes».