L'home i la natura (1841)

En va treure un llibre: «La vida en els boscos».
Són uns textos en forma de diari. Observava la natura, explicava els avantatges de la solitud, s'entusiasmava amb uns paratges que la mà de l'home no havia pogut fer encara malbé, no enyorava de cap manera les normes i els convencionalismes socials i conten que, fins i tot, havent acabat la seva carrera universitària fa fer la renúncia a cobrar-se el diploma acreditatiu. No llegia periòdics, ni anava als serveis religiosos i no volia pagar aquells impostos que li semblaven injusts, motiu pel qual, més d'una vegada, va haver de conèixer la presó. Un els consideraven rebel, d'altres un revolucionari romàntic. Aquest model de vida, que per altra banda ja havien adoptat antigament els eremites cristians, com Sant Antoni Abat, entre molts altres, va atreure, també, a aquella mateixa contrada de Concorde, el poeta i filòsof Ralph Waldo Emerson (1808-1882), enemic del Calvinisme i dels Puritans.

De la vida dins la natura en total solitud en parlava Rousseau i dins el mite literari, Daniel Dafoe amb el seu personatge Robinson. Però a diferència dels personatges esmentats, Robinson es manifesta com un home profundament social, que a manca de presència humana, perdut dins la seva illa, ha de dialogar amb els animals que domestica. La pregunta és: Val la pena perdre's dins la natura i defugir el contacte de la gent?

Wyss ens diu, d'alguna manera, que aquest tipus de vida és com fer una immersió dins un estat religiós, sense intermediaris i lliçons prèvies: «No es pot descobrir tot l'encís de la natura si no hi acudim amb els ulls ben oberts, amb una disposició totalment receptiva. Amb les orelles netes de tot soroll de la ciutat. Aleshores podrem sentir mil sons i cançons noves i tindrem sensacions mai gaudides».

Potser sí.