Antoni M. Alcover, biògraf de Caterina Tomàs

Antoni Maria Alcover i Sureda va néixer a Manacor l'any 1862 i morí a Palma el 1932. El 1877 inicià els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere, on es llicencià en teologia i dret canònic. Fou ordenat prevere l'any 1885. En el seminari ocupà diverses càtedres com la d'Història Eclesiàstica (1888), Història de Mallorca i Llengua i Literatura Mallorquines (1898). El bisbe Pere-Joan Campins el nomenà vicari general (1898-1915) i, en morir, fou vicari capitular sede vacante (1915-1916). Més endavant, fou instituït com a degà del capítol catedralici (1921).

Des del 1877 al 1886, a través de les pàgines de La aurora, es donà a conèixer com a polemista intransigent, defensor d'un integrisme extremat que va matisar molt al final de la seva vida. Aquestes polèmiques despertaren la seva vocació literària i començà a publicar textos de cultura popular de Mallorca, amb el pseudònim de Jordi des Recó, com les Contarelles (1885) o els famosos reculls d'Aplec de Rondaies Mallorquines, a partir de l'any 1896.

Fou en el camp de la lingüística, en el moment de la normativització del català, on va destacar de manera rellevant pels seus projectes de gran envergadura, duits a terme gràcies a una decidida obstinació i enorme capacitat de treball. L'obra deDiccionari català-valencià-balear fou l'empresa més contundent. Es tracta d'un diccionari de la llengua catalana de caràcter exhaustiu, que inclou el lèxic de tots els dialectes catalans, tant de la llengua antiga com de la moderna, i de tots els registres, cultes i col·loquials. El 5 de novembre de l'any 1900 llegí la Lletra de convit, que era una invitació pública a col·laborar en aquest diccionari. El 1901 s'inicià la publicació deBolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, per compilar informació. Fou la primera revista especialitzada en lingüística de l'Estat espanyol.

El 1906 va convocar i presidir el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El 1911 va ser elegit president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, tot i que el 1918 se'n separà, per discrepàncies metodològiques i ortogràfiques, sobretot amb Pompeu Fabra. Amb aquesta actitud i la publicació de queixes i insults es guanyà l'enemistat de molts antics col·laboradors. Aquesta ruptura afectà l'elaboració deDiccionari, per al qual hagué de demanar subvencions al Govern de Madrid. La concessió d'aquests ajuts, a partir de 1920, suposaren una empenta tanmateix de durada limitada. Fou quan hagué d'assegurar la continuació de l'empresa amb tots els seus recursos propis. A partir del 1928 començà a tenir greus problemes de salut i els metges li aconsellaren abandonar la redacció deDiccionari, de la qual se'n féu càrrec el seu ajudant Francesc de Borja Moll. En vida, mossèn Alcover només en va poder veure publicats sencers els dos primers volums.

La Vida abreviada de santa Catalina Tomassa fou redactada precisament en aquest episodi últim del canonge, en el qual es dedicà a la redacció de més rondalles i d'altres obres d'espiritualitat com Breu exercici del camí de la Creu i Vida abreviada del Bt. Mtre. Ramon Llul (1924). La biografia de Caterina Tomàs és, en essència, una hagiografia clàssica. És a dir, un relat dels fets vitals, en aquest cas, d'una santa, amb la vocació de satisfer el consum devocional, i no tant la d'indagar en la veracitat històrica dels fets. No hi trobam cap intenció de descriure el context històric, social o eclesiàstic. Tan sols els orígens humils i pagesos de Caterina Tomàs són emfatitzats de manera incident.

L'obra conta des dels primers anys del personatge, que va néixer el 1531 a Valldemossa, l'estada a Son Gallard, l'admissió al convent de Santa Magdalena, la professió i la vida conventual i les circumstàncies de la seva mort el 1574. El capítol més dens és el de la vida al convent, allà on l'autor es mostra més generós en espinzellar les seves virtuts religioses, els moments d'èxtasi i les aferrissades lluites contra la força del mal. Tots els capítols, de fet, mostren aquest interès per la faceta mística del personatge. A través d'aquestes vicissituds, Antoni Maria Alcover assoleix el seu objectiu moralitzant de descriure un model ideal de vida contemplativa. Amb tot, lliga perfectament aquest perfil religiós amb el catolicisme imperant, de forta repercussió popular, de la Mallorca dels inicis del segle XX. L'estil literari no s'allunya de l'esquema senzill de les rondalles. És una biografia escrita en català dialectal amb nombroses vacil·lacions ortogràfiques, fruit del sistema de treball propi de mossèn Alcover, bon coneixedor, per altra banda, de la normativa de Fabra. Podem concloure dient que el conjunt del treball d'Antoni Maria Alcover és d'una significació bàsica per al patrimoni cultural i tradicional català. Els seus estudis lingüístics ajudaren a apuntalar el pensament del regionalisme polític de l'època. Vida abreviada de santa Catalina Tomassa és un magnífic punt de connexió entre l'Alcover lingüista, el folklorista i el religiós.

Pere Fullana Puigserver (Algaida, 1958) és llicenciat en història general per la Universitat de les Illes Balears, on s'hi doctorà (1991) amb la tesi El moviment catòlic a Mallorca 1875-1912; publicada el 1994. També és autor dels estudis El catolicisme social a Mallorca (1877-1902) (1990) i El segle XIX a Mallorca (1996), entre d'altres assaigs. Ha tingut cura de l'edició de les obres completes de Miquel Maura Montaner (1990). A banda, du endavant tasques d'investigació sobre la història religiosa i social a la contemporaneïtat, partint del cas mallorquí.

De la Vida abreviada de santa Catalina Tomassa, Fullana ha escrit: «Es tracta d'una obra narrativa, escrita en un llenguatge popular, que té com a eix la vida de Catalina Tomàs, però sobretot pensada amb finalitats de caràcter exemplaritzant, i com a gènere moralitzant i catequètic. Així, el més important de l'obra no és tant la veracitat dels fets, sinó la voluntat instructiva i la perpetuació d'un model de religiositat simple i popular».

«És una obra senzilla i escrita per a les classes populars, una narració que s'assembla més aviat a una rondalla i que va ser editada com una rondalla, el mateix format utilitzat en els Aplecs de Rondalles Mallorquines».