Miquel Costa i Llobera, cap a la llum de l'ideal

-Maria Antònia Perelló, Miquel Costa i Llobera va ser el primogènit d'una família de terratinents, senyors de Formentor. Sembla que esperaven un hereu gestor de l'heretat i no un sacerdot poeta.
-Segons es desprèn dels epistolaris, inicialment la seva vocació no fou ben rebuda pel seu pare. Potser no es feia a la idea de passar una vellesa en soledat, atès que els altres fills, Martí i Pere, gairebé sempre eren fora de la llar, perquè eren mariners d'alta graduació. I calia que Miquel Costa tengués cura del patrimoni familiar. Tanmateix, el pare, el 1885, s'hi resignà i donà permís al seu fill per estudiar teologia a la Universitat Gregoriana de Roma.

-Quin tipus d'influència va exercir l'oncle Miquel Llobera Cànaves?
-El seu oncle matern era metge de Pollença i un home d'una gran cultura humanística que orientà el nebot amb lectures i consells que el conduïren cap a la poesia. Aquesta influència fou decisiva en la formació del jove Costa, perquè gràcies a l'oncle conegué les odes d'Horaci. Anys més tard, Miquel Costa li dedicà el poema «A un poeta ignorado», atès que el considerava un vertader poeta.

-Quins serien els llibres de capçalera del poeta?
-Era un apassionat lector de poesia clàssica: Horaci, Virgili... com també de La Ilíada i de L'Odissea d'Homer. També llegia la poesia italiana contemporània, especialment Giosuè Carducci, el qual li serví com a exemple en l'adaptació dels ritmes grecollatins a les llengües romàniques. De la literatura francesa, begué en les fonts romàntiques de Lamartine, Victor Hugo, André Chénier, en les parnassianes de Leconte de Lisle i en les del simbolisme de Baudelaire.

-Miquel Costa i Joan Alcover són els més celebrats exponents de l'Escola Mallorquina. Quina és la seva transcendència?
-Miquel Costa i Joan Alcover representen la superació dels tòpics literaris de la Renaixença, assumiren les tendències europees de finals del segle XIX i principis del XX, com el simbolisme, el parnassianisme, el classicisme i, encara que refusaren les deformacions del decadentisme, n'hi incorporaren alguna nota. Ambdós poetes foren un referent per a les generacions conegudes amb el nom d'Escola Mallorquina, i per a les veus més innovadores de la postguerra, com Josep M. Llompart, Jaume Vidal Alcover i Llorenç Moyà.

-A l'època del procés de normativització del català, els poetes esdevingueren importants per a la dignificació de la llengua. Quina va ser l'aportació particular de Miquel Costa?
-Una de les seves comunicacions al Congrés Internacional de Llengua Catalana duia per títol: «No hem de permetre que la llengua catalana sia esclava ni tributària de cap altra llengua». Però fou amb la creació d'una poesia de gran volada, culta i estilitzada, que Costa contribuí de manera decisiva a la formació del català literari modern. Amb les Horacianes Miquel Costa va atorgar prestigi al català com a llengua literària, perquè volia demostrar la noblesa d'aquesta llengua, menyspreada i reduïda només a l'àmbit familiar.

-Precisament Horacianes representa la translació de la mètrica clàssica al català. Com funciona aquest mètode?
-La publicació el 1906 d'Horacianes, com a homenatge a Horaci, va coincidir amb l'esclat del noucentisme, amb el qual connectà de ple, tant des del punt de vista ideològic com estètic. En el fons seguia els ideals de Torres i Bages, és a dir, un art cristià, nacionalista i conservador. Costa intentà aproximar-se als versos i a les estrofes grecollatines, que distingien entre síl·labes llargues i breus, fent ús de la versificació purament rítmica de síl·labes tòniques i àtones, pròpia del català. Així, imità i conservà les cadències de la poesia llatina en els ritmes de la poesia catalana.

-Dins tota la creació de Costa, en quin lloc se situa Visions de Palestina?
-Costa i Llobera, encara que sempre es va moure entre el romanticisme i el classicisme, es mostrà com un gran innovador. A Visions de Palestina adaptà a la poesia catalana el versicle hebreu, basat en el paral·lelisme de conceptes i no de sons acústics, com esperaríem d'una llengua romànica. Visions de Palestina (1908) és un poemari en prosa, fruit d'un viatge que el poeta va fer el 1907 a Terra Santa. Són unes estampes que recullen les impressions emotives del poeta davant el paisatge de la Bíblia.

-I finalment, quins han estat els criteris de selecció per al present recull?
-Han estat criteris basats en el rigor acadèmic i guiats, naturalment, per un sentiment d'afinitat poètica i subjectiva amb el poeta. El lector hi trobarà un ventall variat de la poesia més representativa de Miquel Costa, que abasta tots els llibres escrits en català. Hem incorporat els poemes emblemàtics del poeta i hem afegit notes a peu de pàgina amb la intenció de facilitar-ne la lectura. Hem volgut aclarir els diferents conceptes que podien ser obscurs, atès que la poesia costalloberiana és una poesia plena de referents culturals, sobretot del món grecollatí i bíblic.