Neix Claudi Ptolomeu (100)

Miquel Ferrà i Martorell06/12/05 0:00

L'any 100 de l'Era Cristiana i suposadament en aquestes dates, segons alguns autors, naixia a Tolemaida de Tebaida l'astrònom, geògraf i matemàtic grec Claudi Ptolomeu o Tolomeu, el qual imaginà la terra immòbil en el centre de l'univers i desenvolupà un enginyós sistema cosmològic que servia per a donar compte dels moviments astronòmics observats en la seva època mitjançant una combinació de moviments circulars. És també l'autor de la «Composició Matemàtica», coneguda també com la «Gran Sintaxis», i que posteriorment anomenarien «Almagest», gran compilació dels coneixements astronòmics dels antics. Compongué també una «Geografia», on esmenta i explica quelcom de les Balears, que mantingué una certa autoritat fins als acabaments de l'Edat Mitjana i inicis del Renaixement. També va escriure un curiós llibre titulat «Harmòniques» i que és una teoria matemàtica de la música. Se'l considera l'inventor de l'astrolabi, instrument de què hom es servia per a observar la posició dels astres.

I retornant al tema de la navegació, no oblidem que exploradors i aventurers arriscats i pobles comerciants, grecs i fenicis, rivalitzaven dins la nostra mar. Llavors, successors dels fenicis, els cataginesos, s'aproparen, encara més, a nosaltres. Els cartaginesos, que havien ocupat Cadis i Eivissa, tancaren als grecs la navegació per bona part de la zona i la situació es va fer, aleshores, altament conflictiva. Els grecs, tot respectant el comerç cartaginès a la Mediterrània sud-occidental, hagué de fundar les seves colònies a la part del nord-est de la Península i al sud de la Gàl·lia. Tant els uns com els altres volien monopolitzar els punts estratègics. Fenicis, primer, i cartaginesos, després, volgueren posar el seu segell permanent en la ruta dels metalls, originada en els grans jaciments d'estany i coure, i amb aquesta intenció mantingueren factories a les dues voreres de l'estret de Gibraltar. Els grecs, per la seva banda, seguiren la ruta de les illes de la Mediterrània, Sicília, Sardenya, Mallorca.

Tanmateix, no es pogueren evitar els enfrontaments armats entre les dues potències i els grecs, vençuts en el camp de batalla, veren reduïda la seva activitat mercantil i territorial al nord-est d'Ibèria. El resultat, però, de tot aquest fenomen, fou el coneixement de nombrosos punts geogràfics, de regions explorades des del punt de vista poblacional i econòmic.

I de tot això, d'aquest cabal de coneixements se'n pogué beneficiar Ptolomeu a l'hora de redactar la seva important obra. Ciutats com Malaka, Gades, Sexi, Abdera, Hemeroskopion, Akra Leuke, Mainake, Portus Menusius, Massalia, Emporion i Ebusus en serien referència obligada.