El fetitxisme segons Nietzsche (1882)

El fetitxisme és el culte o veneració que es tributa a un objecte material al qual atribuïm qualitats màgiques o benèfiques per al seu posseïdor. El mot ve de la paraula francesa «fétiche» i és un fenomen que es troba adherit a moltes religions. El filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) exposava les seves teories, publicades entre aquesta data i 1887, les quals constituïen una crítica dels prejudicis morals i desenvolupava el tema de l'esperit lliure que s'allibera del servilisme moral i religiós a través del pensament científic. «S'esdevé el mateix que amb els moviments de les grans constel·lacions: en aquests l'error té com advocat permanent el nostre propi ull, allà el nostre llenguatge. Per la seva gènesi el llenguatge pertany a l'època de la forma més rudimentària de psicologia: entram en un fetitxisme groller quan adquirim consciència dels pressuposts bàsics de la metafísica del llenguatge, dit clarament: de la raó. Aquest fetitxisme veu per tot arreu agents i accions: creu que la voluntat és la causa en general; creu en el jo, creu que el jo és un ésser, que el jo és una substància, i projecta sobre totes les coses la creença en la substància jo -així és com crea el concepte de cosa... L'ésser és afegit amb el pensament, és introduït subreptíciament pertot arreu com a causa... En el començament hi ha aquest gran i funest error que la voluntat és una facultat. Avui sabem que no és més que una paraula».