El fetitxisme segons Nietzsche (1882)

Miquel Ferrà i Martorell03/12/05 0:00

El fetitxisme és el culte o veneració que es tributa a un objecte material al qual atribuïm qualitats màgiques o benèfiques per al seu posseïdor. El mot ve de la paraula francesa «fétiche» i és un fenomen que es troba adherit a moltes religions. El filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) exposava les seves teories, publicades entre aquesta data i 1887, les quals constituïen una crítica dels prejudicis morals i desenvolupava el tema de l'esperit lliure que s'allibera del servilisme moral i religiós a través del pensament científic. «S'esdevé el mateix que amb els moviments de les grans constel·lacions: en aquests l'error té com advocat permanent el nostre propi ull, allà el nostre llenguatge. Per la seva gènesi el llenguatge pertany a l'època de la forma més rudimentària de psicologia: entram en un fetitxisme groller quan adquirim consciència dels pressuposts bàsics de la metafísica del llenguatge, dit clarament: de la raó. Aquest fetitxisme veu per tot arreu agents i accions: creu que la voluntat és la causa en general; creu en el jo, creu que el jo és un ésser, que el jo és una substància, i projecta sobre totes les coses la creença en la substància jo -així és com crea el concepte de cosa... L'ésser és afegit amb el pensament, és introduït subreptíciament pertot arreu com a causa... En el començament hi ha aquest gran i funest error que la voluntat és una facultat. Avui sabem que no és més que una paraula».

Però els temes de la trasmutació de valors, del súper home i de l'etern retorn, a través dels quals es confirma l'esperit lliure i que desenvolupà en la seva polèmica obra Així parlava Zaratustra, Més enllà del bé i del ma, Genealogia de la mora i El crepuscle dels ídols. La crítica nietzscheana, de l'idealisme metafísic s'exerceix sobre les categories fonamentals de l'idealisme. Segons aquest filòsof, la moral proposada per Sòcrates, Plató, el judaisme, el cristianisme i el socialisme són expressions de la negació de la vida per un ideal. Contra aquesta perspectiva, que ell veu negativa, proposa una trasmutació dels valors.

No oblidem, però, que si l'ideal de Nietzsche (el seu mateix llinatge implica negació) és passar de l'home primitiu, amb les seves supersticions i febleses, al súper home, que es troba per damunt del bé i el mal, caurem de cap dins un món sense valors ètics on el desgavell serà total.

En tot cas, aquest súper home al servei de l'Estat totalitari fou la semença del nacionalsocialisme i dels crims que aquest va cometre contra la Humanitat.

I dins aquell estat de coses, no oblidem que l'esvàstica era un fetitxisme més.