El trist destí d'una esclava (1238)

Miquel Ferrà i Martorell30/11/05 0:00

«Sia conegut de tothom, que jo Barnat Corretger, concedesc i reconec a tu, Joan de Banyeres, que he rebut en la teva comanda, en el present viatge que faig a Sicília en el lleny de Ramon de Cànoves i dels seus socis, una esclava sarraïna valorada en set mil lliures barcelonines; aquesta sarraïna promet jo vendre-la segons millor pugui de bona fe, i el preu que d'ella obtengui promet invertir-lo en la compra de comí o cotó, i aquest producte, si Déu vol, promet entregar-te'l, un cop tornat d'aquest viatge. Així també, que de tot el benefici que Déu ens doni en aquest negoci, tornat primer el teu capital, jo en tengui la quarta part i tu en tenguis les tres parts restants juntament amb el capital. També que aquesta comanda viatgi, sigui i torni a la voluntat de Déu i al teu risc».

Heus aquí una comanda marítima barcelonina de la Baixa Edat Mitjana i que ens posa en aquella hipòcrita realitat del moment. Com veim, es tracta d'un negoci on és venuda una jove esclava musulmana o àrab. El preu seria més alt si la captiva era verge, si estava sana, si era hermosa o tenia bona figura... i tot això es feia en nom de Déu i amb el beneplàcit de les autoritats civils i eclesiàstiques. Avui ens sembla mal d'engolir. Tot i que la cultura era en bona part didàctica i moralitzant, que abundaven les lleis cavalleresques i els «amants de gentilesa», que escriptors com Juan de Mena i Bernat Metge lloaven els bons sentiments, entre els quals generositat i compassió, el món dels mercaders seguia endavant com home «llop per a l'home» i els mercats d'esclaus estaven ben abastits, uns mercats que com veim en altres narracions, tonsurats i frares miraven amb total indiferència quan no era complicitat. Recordau, per exemple, ja en el segle XVII, el cas del canonge Mascort i el seu esclau turc que ja hem comentat en aquesta mateixa secció. Aquesta situació de monopoli religiós en molts de camps, principalment en el de la cultura, i de la supremacia dels teòlegs sobre els científics, es completava amb tota mena de supersticions populars que eren mantingudes a tots els nivells de la societat. Per altra banda, els clergues devien tenir costums molt relaxats, amants oficials i extraoficials, ja que només així s'expliquen concilis com el de Valladolid, de 1322, on eren condemnades les conductes de molts religiosos, dins i fora dels convents. Emprar les esclaves per a plaer sexual quan eren joves i com a bèsties de càrrega quan ja havien perdut la bella cara o la bona figura era quelcom de poca o gens d'importància. L'esclau era un moble més de la casa, un instrument més a disposició de l'amo, una peça del seu patrimoni. Aquell cristinisme primitiu que havia abolit l'esclavatge era totalment oblidat.