Barceló sosté que «Miquel Bauçà passà de ser pagès ferit a patriota»

Malgrat ser contemporani de Bauçà, i d'haver compartit anys d'infantesa i adolescència a Felanitx, Barceló assegurava que no sap res de Bauçà persona, però sí de la seva obra, de la qual es declarà lector no freqüent.

Barceló, avesat pel seu ofici a confrontar texts, realitzà, per a la conferència, un «intent de sistematització de l'obra de Bauçà, que comença amb la publicació, l'any 62, d'Una bella història i acaba amb El canvi, de 1998». Barceló assegurà que els texts de Bauçà s'han de prendre al peu de la lletra i, per tant, el títol d'El Canvi és ben significatiu del que pretén Bauçà amb el volum.

Ens els primers texts de l'escriptor felanitxer, apareixen personatges com carnisseres, forneres o sodomites, uns personatges que tenen la possibilitat de ser castigats, punits pels algutzils (paraula d'ús molt infreqüent).

Barceló parlà de l'aparició dels sodomites rurals en la literatura de Bauçà; com aquells pagesos que, col·lectivament, hagueren de fer un trànsit accelerat a un altre tipus de vida: «Bauçà n'esdevé un testimoni particular, singular, d'aquesta trajectòria», assegurava Barceló, que posà per exemple d'això els personatges que es «preparen» per entrar en escena. Arran d'El Canvi, l'autor evita fer descripcions físiques i és a partir d'aquest llibre quan el sodomita es converteix en gai, sempre en paraules de Barceló.

L'historiador felanitxer interpreta que, arran d'El Canvi, Bauçà es converteix en un eremita, en un fustigador de la tribu. S'aparta de la societat perquè l'escoltin. Passa de ser un pagès ferit a un patriota, una persona la literatura de la qual té menys dificultats estilístiques que no la d'un narrador.