Pere Antoni Pons: «La poesia hauria de tenir la força d'una cançó rock»

El mallorquí participa en una taula rodona de joves poetes als premis Octubre

29/10/05 0:00

«La poesia hauria de tenir la força d'una cançó rock». Així de contundent es mostrà l'escriptor campaneter Pere Antoni Pons en el decurs de la taula rodona en la qual participà durant la XXXIV edició dels premis Octubre, centrada en la nova generació de poetes dels Països Catalans. Tant és així, que Pons, després d'afirmar que «tot escriptor té l'obligació de ser ambiciós» explicà que «si un poema pogués tenir la força, el cop de puny d'una cançó de rock de tres minuts, un tema dels Ramones, seria ideal».

Pons va estar acompanyat a la taula pels seus companys de fornada entre els qual es trobaven un més que eloqüent i animador de masses Josep Pedrals, presentat per Vicenç Altaió com un dels nous valors ben rebuts per la crítica, la jove Laia Noguera i la poetessa gironina Maria Cabrera, que sorprengué els assistents tant per la qualitat del seu Jonàs, premi Amadeu Oller 2004 i publicat per Editorial Galerada, com per la seva visió del món editorial i el «meliquisme del panorama literari en general».

Després de publicar, El verí dels àngels i El Fibló i la festa, un llibre de converses amb escriptors i participar en un assaig narratiu, Pere Antoni Pons considerà ahir que la seva «ja es pot considerar el principi d'una trajectòria» i explicà que «entusiasmat per la lectura» l'escriptura ha de suplir primer una «satisfacció íntima» així com la «literatura ha de tractar els grans temes de la metafísica pura i dura».

Enllaçant amb el ja esmentat pels seus col·legues, Pere Antoni Pons afirmà que un escriptor ha de tenir «l'obligació de ser ambiciós», però coincidí amb les paraules de Cabrera en afirmar que «la simbiosi perfecta és la seva combinació amb la humilitat». Tot i així, Pons no dubtà a sentenciar que «les úniques jerarquies possibles en literatura és bo i dolent».

Conscient de la permeabilitat de l'ésser humà a totes les formes artístiques, Pons explicà als assistents com tant el cine o la pintura poden aportar pinzellades als seus poemes. En relació a la professionalització d'uns joves que ja fan les seves primeres passes en el món editorial, Pons afirmà que ell aspira a «la llibertat de poder fer el que t'agrada, que és llegir i escriure».