Oliver publica Cervantes (1916)

És interessant, en els escrits preliminars, el que Oliver explica sobre els cervantistes de la seva època, que considera manipuladors o cercadors de «tres peus al gat», i així ens deixa llegir que «mentre uns comentaristes de l'obra cervàntica disertaven doctament i prolixament sobre vuits i nous i cartes que no lliguen, altres, per reacció trascendental investigaven els més estranys sentits exotèrics, identificant els personatges del Quixot amb figures reals de la història d'Espanya o amb símbols teològics arbitraris i agafats per un cabell, des de Carles V, Cisneros o Lerma fins a la Immaculada Concepció. No mancava qui violentàs els textos per descobrir-hi acròstics i anagrames estupefaents per provar intencions ocultes, i qui congriava fraus erudits tot fent de la novel·la un libel o novel·la tancada amb pany i clau. Així convertiren el cervantisme, durant molts anys, en un infernal trencaclosques i, de vegades, en una secta tenebrosa d'al·lucinats i tremoladors... Si això s'esdevingué amb l'obra, no va córrer menys passes falses la vida del seu autor; i encara la vida hagué de patir doblement els efectes de tal arbitrarietat, puix que s'apoderaren, alhora, d'aquella, el subjectivisme de l'erudició i de la literatura viva...».

L'obra de Miquel dels Sants Oliver és doncs important per desfer, ja a començaments del segle XX, tots aquests desviaments i errors per fer l'entrega, com ell bé diu, «d'una vida de Cervantes per als que no són cervantistes, és a dir, per als no iniciats, per als que no es troben lligats als antics misteris de la secta, o per als que manquen de temps per fer-la acudint a les fonts d'informació».

Es tractava doncs de redactar ,«no una novel·la històrica, sinó una biografia animada i vivent, una evocació fins allà on ho consenti la severitat narrativa i on els colors no degenerassin en amuntegament artificiós...».