El satèl·lit Cryosat es perd a la mar

Havia costat 135 milions d'euros i va ser llançat des de Rússia

TW
0

El satèl·lit meteorològic Cryosat, llançat ahir per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial russa, es destruí abans d'assolir la seva òrbita i les seves restes caigueren a l'Oceà Àrtic, segons informà un portaveu de l'agència russa, Vyacheslav Davidenko.

El Cryosat, que va costar 135 milions d'euros i va ser llançat ahir matí des del cosmòdrom rus de Plesetsk (nord), havia de romandre tres anys en òrbita per realitzar un mapa dels gels polars i demanar dades per millorar l'estudi de l'escalfament global.

Segons explicà Davindenko, el problema semblar que era al coet llançadora, del qual el satèl·lit no arribà a desprendre's. «La llançadora no es va connectar i això va impedir al satèl·lit assolir la seva òrbita», explicà, i afegí que, d'acord amb les primeres dades, l'error es va deure a un mal funcionament de l'aparell. Va afegir que l'empresa d'enginyeria Jrunichev, que va construir el coet, s'ha disculpat amb els responsables de l'ESA.

El portaveu de l'agència europea, Franc Bonacina, informà que els enginyers van perdre el control amb el coet rus dues hores després de ser llançat, a les 17.30. Havia d'assolir l'òrbita una hora després.

El director de l'ESA a Espanya, Vicente Gómez, havia explicat que la missió del satèl·lit era mesurar les variacions a l'espessor de les capes de gel al mar i en terra de l'Antàrtida, l'Àrtic i Groenlàndia. D'aquesta manera, es pretenia establir «un model sobre el comportament del nostre planeta i com li influeix el canvi climàtic».

El CryoSat hauria d'haver realitzat mesuraments durant tres anys i oferir «dades sobre disminucions de les masses de gel a causa de l'escalfament global», i intentar saber «com les variacions a l'espessor del gel influeixen en les reserves d'aigua de la Terra i en l'augment del nivell del mar», indicà Gómez.

Així mateix, es podria conèixer millor «com circulen els corrents oceànics i com es transporta la calor d'un lloc a l'altre de la Terra», explicà Gómez, que apuntà que aquestes dades servirien per conèixer millor esdeveniments com els huracans del sud d'Estats Units i Amèrica Central.