Atemptat contra Martínez Campos (1893)

Sí. En aquella època, fa ara justament cent dotze anys, els cacics, d'alguna manera, ja escollien els regidors. De vegades era abans de passar-los per les urnes, i de vegades, després, mitjançant suborn. No us recorda això alguna cosa? Escriu la historiadora Isabel Peñarrubia: «la xarxa caciquil de la Restauració s'estenia per la zona agrària mallorquina dominant la vida del municipi i tenint suport a la Diputació provincial i el Governador civil, cordó umbilical que estava unit a les oligarquies dominants. Els cacics eren reclutats entre els terratinents locals i, en segons quina època, entre els arrendataris. El seu poder es basava o bé en la simple compra en metàl·lic del vot, o en l'amenaça d'acomiadar els seus treballadors, en la promesa d'alliberar els seus fills del servei militar, o en l'amenaça de pujar la quota de consum. Falsificat tot això en forma de sufragi universal, l'escepticisme i l'apoliticisme es posaven de manifest en les expressions i manifestacions més genuïnes dels pagesos mallorquins».

Amb tota aquesta corrupció, amb tot aquest desgavell social, amb tanta i tanta hipocresia, cent cops beneïdes de les altures, com no hi havia d'haver anarquistes capaços de cometre atemptats en plena via pública? I aquesta vegada en la persona d'Arsenio Martínez Campos (Segòvia, 1831-Zarauz, 1900) que en resultà il·lès.

Aquest general, el 1874, havia proclamat Alfons XII rei d'Espanya i havia estat ministre de la guerra amb Sagasta (1881-1883). El 1895 havia dirigit sense èxit la guerra contra la definitiva insurrecció de Cuba. En resum: cops d'Estat, repressions colonials...