L'art conceptual de «Socías(2)» medita sobre la densitat del món

El Centre Sa Nostra exposa el projecte conjunt d'Antoni i Enric Socías

15/09/05 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
Dues generacions, dues formes de pensar, de mirar el món i d'actuar convergeixen a Socías (2). Aquest és el lema que dóna títol a l'exposició conceptual que inaugura avui vespre (a les 20.30 hores) el Centre de Cultura Sa Nostra i que mostra a la sala de Paper una selecció de les obres resultants d'una nova col·laboració entre els artistes Antoni i Enric Socías.

D'una banda, la mostra aplega una sèrie de dotze impressions digitals en color, imatges quotidianes i d'altres mentals que incorporen codis i símbols extrets del llenguatge informàtic i digital sense tenir un significat aparantment especial i «sense cap tipus d'intencionalitat», assenyalen.

Pare i fill, maduresa i joventut, tornen a sumar esforços per donar forma a un projecte de fort impacte visual en el qual hi ha una reflexió sobre la densitat del món. i que representen en dues parts.

L'exposició es completa amb la projecció bipolar del vídeo O Flexionista, una cinta angoixant de poc més de nou minuts de durada enregistrada per Christoff Ritter i amb música de Felipe Hernández. El vídeo aconsegueix que l'espectador transiti per diferents estats d'ànims projectant les imatges d'un home que es prepara per executar una sèrie de flexions, realitza l'acte físic i finalment es relaxa. Tot això, sota l'atenta mirada del ca que l'acompanya.

Produïda per la Fundació Sa Nostra i coordinada per Biel Amer, Socías (2) -que estarà al centre fins el 22 de gener- pretén «inquietar» l'espectador fent-li veure que «no es pot entendre tot el que ens envolta», explica Enric Socías, i en definitiva fent-lo partícep de «la densistat del món que ens envolta». Les imatges «són una explicació visual a una imatge que la gent no pot entendre», explica Enric, i en un treball d'ocultació «incorporen llenguatges xifrats, codis informàtics» i fins i tot publicitaris.

Amb anys d'experiència i en una etapa creativa més madura, Antoni Socías assenyala que «jo no esper trobar ja una resposta col·lectiva», perquè al final «el públic vessa la seva experiència sobre l'obra i la interpreta segons això», apunta.

Tot i que la intencionalitat és diferent, ambdós artistes van coincidir que la seva obra «no parteix d'un tema o temes concrets, sinó d'imatges» captures per instint com la del Crist que Antoni Socías capturà a Brassil el 2003, o com la dels conills embolicats en plàstic que utilitza Enric. Així, l'exposició s'ha d'entendre com «un recorregut visual en què el text és la pròpia imatge».