Una reconquesta sense desembarcament

Una vegada passat el petit problema de la representació marítima, que va originar queixes aïllades entre certs participants, els dos bàndols s'enfrontaren a la costa. Ja quan es trobaven uns davant els altres, es començaren a cridar diferents consignes. Així, els moros deien coses com «a esos cristianos nos los merendamos» o «enguany canviarem la història», mentre que els cristians contestaven amb la frase «ea, ea, ea, los moros se cabrean». Després d'aquest intercanvi de paraules, començaren els crits de guerra i uns i altres esgrimiren les seves armes en una lluita que durà poc menys de dos minuts.

Acabada la baralla, s'inicià el desgavell i, entre tambors i coreografies, les devers mil persones que participaren a la festa es dirigiren cap a la següent trobada amb la mort, a la cala d'en Pellicer. Allà les paraules sobraren i, després d'uns segons de dubte, moros i cristians es llançaren a atacar els seus adversaris en una lluita en la qual només es podia morir de riure o d'esgotament.

Una mica més tard, les tropes ja cansades es dirigiren cap a la batalla final a la plaça de la Pinada, això sí, amb les begudes a les mans per recuperar les energies. Una vegada allà, i després que els reis de cada bàndol s'enfrontassin verbalment, es donà la sortida per l'últim acte bèl·lic, que acabà amb la mort del dignatari moro i amb la rendició de les seves tropes. Després d'això, qui diria que fa 776 anys es produí, realment, una sangonosa lluita en la qual guanyaren les tropes catalanoaragoneses.