El pintor, gravador i escultor català Antoni Clavé va morir ahir als 92 anys a la localitat francesa de Saint-Tropez (França), a causa d'una insuficiència respiratòria, segons va confirmar el crític d'art i amic personal del pintor Arnau Puig.
Nascut a Barcelona el 5 d'abril del 1913, Antoni Clavé, «un solitari de l'art» segons Mieras, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a França, on es va exiliar en acabar la Guerra Civil espanyola i des d'on va assolir projecció internacional.
La mort del creador, un dels màxims exponents de la pintura abstracta catalana, fou molt sentida per la consellera de Cultura de la Generalitat Catalana, Catalina Mieras, que va qualificar Clavé com «un dels artistes catalans contemporanis més internacionals», amb obra repartida a les col·leccions dels museus més importants d'arreu l'Estat.
A Mallorca, el Museu Es Baluard disposa entre els seus fons de dues obres de l'artista: Retour du Japon, una obra del 1986 concebuda a partir d'una tècnica mixta damunt paper encolat damunt tela, de 77 x 56,5 centímetres de dimensió; i Moulage d'une masque, un bronze del 1986 de 62 x 32 x 35 centímetres. Actualment, l'exposició Pensar les formes. Escultures contemporànies a les col·leccions mallorquines exhibeix a la sala Aljub del centre un altre bronze del català: Jules III, una peça de 35 x 31 x 4 centímetres del 1960.
La seva obra s'enquadra a l'abstracció, encara que també conté referències figuratives, i en ella es poden apreciar influències tant de clàssics com El Greco, Zurbarán i Velázquez, com d'avantguardistes com Picasso i Miró.
Deixeble d'Àngel Ferrant (escultura) i de José Mongrell (pintura), l'artista català es va formar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i durant la seva joventut va diversificar la seva activitat artística treballant en pintures murals, decoració ornamental, disseny publicitari o cartellisme cinematogràfic.
Allistat en l'Exèrcit Republicà durant la Guerra Civil espanyola, el gener de 1939 va partir cap França, on va passar un temps en un camp de refugiats.
Posteriorment, junt amb un grup de pintors espanyols, Clavé va fundar la denominada Escola de París, la influència del qual es percep especialment en els seus primers vint anys de creació.
El 1941, el pintor va muntar el seu primer estudi a Montparnasse, i la seva estabilitat afectiva i el naixement del seu fill van donar origen a una sèrie de quadres de caràcter íntim, alguns d'ells tendents a l'abstracció. Tanmateix, el creador no va trigar a realitzar pintures de marcat caràcter expressionista i fins i tot cubista, tractant de manera sistemàtica i especial la tècnica del collage, de la qual derivarien posteriorment els «assemblages». Va exposar per primera vegada a París el 1949 i des de llavors el seu nom va aparèixer als salons parisencs de Tardor i de la Societat general de Belles Arts, a Roma, Estocolm, Ginebra, Copenhaguen, Londres i Niça.
L'artista, que també va conrear diverses tècniques en el camp del gravat com la litografia o l'aiguafort, la culminació del seu reconeixement com a pintor de renom es va donar l'any 1978, quan el Museu d'Art Modern de la Vila de París li va dedicar una gran retrospectiva que incloïa pintura, collage i grans tapissos de 1958 a 1979. A partir d'aquesta data, la vàlua de Clavé ha estat indiscutible.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.