Timoner, campió mundial (1962)

El ciclisme ha estat un dels esports més arrelats en aquesta terra. N'és recordatori el pavelló del velòdrom d'Es Tirador, obra de Gaspar Bennàsser, amb reminiscències neogranadines, un espai, que com la pista, s'hauria de conservar, inclòs en la falca verda.

Conservar perquè és sobre aquesta estructura ovalada de ciment que molts dels nostres ciclistes hi visqueren les seves victòries, les seves derrotes i els seus tràgics accidents. També és ben evocadora dels nostres esportistes dedicats a la pràctica de la bicicleta l'escultura d'Aligi Sassu que es troba present en el parc de Sa Feixina, dins una zona enjardinada, mirant amb cara de desafiament vers la llunyana Serra. I a Sineu, en el lloc dit Es Fossar o Es Mercat, una gran plaça pública amb bella vegetació, hi ha el monument al ciclista Francesc Alomar, d'aquesta terra, campió que el seu poble no ha volgut oblidar. L'estàtua, en pedra blanca, impressiona per la seva senzillesa. El ciclista, quasi un infant pel que fa als trets del seu rostre, cabell curt, nas breu, mirada fonda, observa els seus paisans i els mostra aleshores tots els simbolismes de la seva breu vida esportiva. La roda de la seva bicicleta i una copa trofeu tan grossa com tot el seu tors, de cintura en amunt. Uns calçonets ajustats fins més amunt dels genolls ens permeten observar unes extremitats musculoses de radiant jovenesa. Des de llavors, altres ciclistes illencs s'han fet mereixedors de grans homenatges oficials o populars.

Mentrestant Timoner exhibia el trofeu mundial per quarta vegada, succeïen altres moltes coses en el nostre entorn.

Hi havia una revolta minera a Astúries que la premsa de la Dictadura procurava minimitzar damunt els papers. Visitava Palma Brigitte Bardot. Les primeres pluges de setembre inundaven centenars de cases a diferents barris de Ciutat.