Al-Malik al poder (685)

Fusts de planta rodona i finíssim diàmetre que juguen amb tota mena de marbre i d'altres pedres nobles. Boscos columnaris que dignifiquen la clausura d'un pati interior. Finestres geminades d'arcs rodons o de ferradura que minúscules columnetes sostenen sense robar gens de llum a les cambres i alcoves. De les columnes nazarites de Granada a les aglabites de Tunis, de Bagdad a Calcuta. La gamma de columnes és immensa. Potser, però, de totes elles, la més senzilla, sia la de planta quadrada que un tall de garbell sobre les seves arestes converteix en peça de vuit caires o fals octògon. Aquest sistema permet, per altra banda, que resti constituït un capitell llis en forma de cub i un bassament que presentarà la mateixa forma. Mallorca és abundosa d'aquest llegat, tan simple, i alhora tan estètic, de columnària popular. Pilars d'aquests podran esser observats a Mauritània, Marroc, Alger, Tunísia, Líbia i Egipte. Però també a la nostra illa, ben presents a parrals, jardins, carreres de possessió, porxades, golfes, patis... Són incomptables. Però tornant als mèrits de l'arquitecte àrab és haver sabut trobar la seva inspiració en les columnes egípcia, assíria, dòrica, jònica, coríntia, composta, toscana, bizantina, romànica i gòtica, per a fer-ne la seva pròpia tria interpretativa i d'aquí l'exòtica bellesa del que només havia de ser un funcional element de tècnica constructiva. Pel que fa a la columna de tall de garbell sobre estructura tetraèdrica la podeu observar en els jardins de l'Hort del Rei, en els suportals del Carrer del Vidre, a les golfes de Can Forteza del Sitjar i a molts més indrets de Ciutat i la part forana.