Un hotel indostànic (1922)

Miquel Ferrà i Martorell03/07/05 0:00

El 1922 era inaugurat l'Hotel Ciutat Jardí, en el centre d'una zona costanera d'esplai a l'orient de la badia de Palma. Tot i que el primer avantprojecte de la colònia estiuenca data del 1891, les idees sobre la teoria urbanística de les Ciutats-Jardí fou promoguda vuit anys després per Ebenezer Howard. Segons aquest urbanista britànic, es tractava de dissenyar arreu, barris o parts d'una població on fossin reservades per a jardí les tres quartes parts de cada sòl habitable. La primera Ciutat-Jardí es començà a construir prop de Londres el 1903, però podríem dir que la tradició de tal mena d'habitatges procedeix, indubtablement, de la història oriental. Pensem, com a cas més llunyà, en els jardins penjants de Babilònia, integrats de forma harmònica en les cases i palaus. Seria Gaspar Bennàzer, el gran arquitecte de tendències orientalistes, que en el Pla General de Reforma de Palma, el 1917, hi incorporava el plànol d'una Ciutat-Jardí. Recollia la iniciativa una empresa anomenada «Progrés Urbà», que dugué a terme el projecte definitiu, d'autor desconegut, però que podria haver estat el propi Bennàzer, probablement, amb l'ajut de Jaume Ginard Alenyar. La promotora adquirí els terrenys de Can Martorell i Son Moix, de manera que el nou rafal de vacances multiplicà la quadrícula original de trasts i carrers. El 1921 es va treure a concurs la construcció de l'hotel, ben conscients els promotors que l'estil d'aquest definiria tot el barri platger. Els veïns de la zona veren com s'hi anava aixecant l'edifici més emblemàtic, que curiosament prenia les formes blanques i exòtiques d'un palau indostànic. De fet, imitava, clarament, una de les torres de la residència del Maharaja de Tripura, entre d'altres elements estructurals i ornamentals. Pilastres, arcs, cúpules, balustrades... i tot un seguit de l'art constructiu bengalí. No era diferent la façana de l'Hotel Bombay, a la ciutat homònima, a l'Estat de Mahârâshtra, vora la mar Índica, urbanitzada per la Companyia anglesa de les Índies orientals a partir de 1668. Però Bombay o Mombay fou també la urbs on començà la fama de Rudyard Kipling (1865-1936) com a poeta i novel·lista. Aquesta fama arribà a Mallorca quan Kipling rebé el Premi Nobel de Literatura de l'any 1907. L'hemeroteca n'és testimoni i obres com «Ell llibre de les terres verges» o «Kim de l'Índia» eren molt venudes a Can Tous, plaça de Cort. Gran admirador de l'arquitectura del seu país de naixença, Kipling escrivia:

«Dugué Jelaludin Mohamed el Akbar/ les sebes triomfals banderes des de Delhi a Jaumpore/ Aixecar una mesquita volgué, allà, la més bella/ Munim Kham, el seu Virrei, li presentà els plànols./ Alta qual l'esperança, les seves torres enlaira/ profunds com la fe i obcurs com el judici/ els seus fonaments, i era ampla qual la Misericòrdia,/ blanca com la lluna, dilatats els seus patis/ com l'alba...».

No era menys celebrat, després d'haver viatjat per Europa i haver estat traduït en la seva obra per Zenobia Camprubí, Rabindranath Tagore, que també rebria el Nobel el 1913. Tagore, nascut a Calcuta el 1861, el darrer de catorze fills d'una família consagrada a la renovació espiritual de Bengala, i nét del príncep Dwarkanath Tagore, escrivia també quelcom que posseeix la màgia d'aquesta arquitectura: «Si la gent sapigués on és el palau del meu Rei, aquest desapareixeria dins l'aire. El seus murs són d'argent nevat i la cúpula de lluentor daurada. La meva reina viu en el palau de ls set patis, i porta al coll una joia que ha costat les riqueses de set regnes. Però deixa'm, mare, que et conti on és el palau del meu Rei. És en aquell racó de la nostra terrassa, dins el teu cossiol d'alfàbrega».