P.G. Palma.
L'equip científic que treballa en l'estudi i l'anàlisi de les restes del jaciment arqueològic situat a s'Arenalet de Son Colom es mostra molt optimista que el resultat de les seves investigacions donaran nova llum sobre l'organització del grup humà que va habitar en el període pretalaiòtic la naveta que es troba localitzada en aquesta àrea.
Així mateix, els investigadors assenyalen que les mostres orgàniques recollides en aquest jaciment permetran reconstruir l'entorn ambiental i avaluar-ne l'impacte humà.
Especialistes de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea), en col·laboració amb científics d'altres institucions estatals, participen en l'estudi interdisciplinar, que basa les seves investigacions en les troballes realitzades en la campanya d'excavació que l'arqueòleg Damià Ramis va dirigir al jaciment el 2004.
Segons explicà el científic, l'objectiu clau d'aquesta recerca consisteix en la «caracterització dels primers humans que s'establiren a les nostres illes». Precissament, per tractar d'aprofundir en aquesta qüestió, es va plantejar l'interès de l'excavació del jaciment de s'Arenalet de Son Colom.
El monument, encara que molt erosionat per l'acció marina i les tasques agrícoles, és una estructura aïllada de la qual només en queda la part central. Es conserven dos fragments paral·lels de murs realitzats amb tècnica ciclòpia, els quals limiten una cambra d'uns quatre metres d'amplada que contenia un dipòsit sedimentari amb una estratigrafia molt clara.
Els materials arqueològics recuperats, consistents sobretot en fragments de ceràmica, són molt homogenis tipològicament. En conjunt, «les dades apunten cap a una única i breu fase cultural d'ocupació. Sembla que ben prest el monument és abandonat», explica Damià Ramis, qui matisa que encara no s'han pogut aclarir quines són les causes de l'abandó.
Les formes de les ceràmiques indiquen una cronologia molt arcaica, entorn dels 4.000 anys abans de Crist. Això significa, segons l'expert, «que es podria tractar d'una de les estructures d'habitació en pedra més antigues conegudes fins ara a les Balears», tot i que «encara no es disposa de datacions absolutes que confirmin aquest aspecte», reconeix.
Pel que fa als materials recuperats, «aquestes restes sí que són molt interessants des del punt de vista científic, ja que el seu estudi permetrà aportar noves dades per conèixer l'organització del grup humà que habità aquesta naveta», augurà Ramis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.