Mor l'amic dels ocells (1962)

Mor, tal dia com avui, a Arima, Trinidad, el naturalista nord-americà (Brooklyn, Nova York, 1877), Charles William Beebe, el qual es graduà a la universitat de Columbia el 1898. La seva primera feina fou en el parc zoològic de Nova York, en el Bronx, on es va interessar pels ocells. Amb molta paciència i dedicació anà formant la millor col·lecció ornitològica del món en aquells moments i atret, com ell mateix afirmava, pels viatges de Juli Verne i els països exòtics, va voler viatjar a molts indrets, en extraordinàries expedicions que enriquiren la seva experiència. Durant la Primera Guerra Mundial va estar a les forces aèries com a pilot de combat i, després, continuà viatjant per tot el planeta per tal de publicar els seus treballs i les seves fotografies en llibres fascinants. Convertí en realitat moltes ficcions de Verne, com per exemple, fer un viatge de menys d'una milla per les profunditats de la terra i també, per les fondàries marines. Els bussos, tot i que anaven ben protegits, només podien descendre alguns centenars de peus sota la superfície de l'aigua. Els misteris oceànics demanaven un major esforç. Beebe construí un artefacte de material espès que li servís per davallar més i vèncer la pressió de les profunditats per la força bruta. Després de diverses proves sense gran èxit, al 1934 descendí dins una càpsula d'acer amb finestres gruixudes de quars. Anava amb un company i arribaren als 3.028 peus, és a dir, més d'una milla, que era el seu mínim objectiu. Aquella immersió, prop de les illes Bermudes, fou la primera entrada de l'home a profunditats que són més enllà de la capa superficial oceànica. Havia inventat la «batisfera» o «esfera de les profunditats». Tanmateix no varen reconèixer gran valor científic a totes aquelles experiències, de manera que Beebe, decebut, no va dur a terme més experiències en aquell camp. I tanmateix havia obert el camí a la fabricació del batiscaf del professor Piccard, autèntic vaixell de les profunditats, que vint-i-cinc anys després descobriria més misteris marins. No sé si Beebe se sentí, finalment, mal pagat pels seus contemporanis. Segurament sí. Trobà indiferents i envejosos. Com qualsevol savi. Però també va poder dur a la realitat moltes de les seves curolles i sentir-se un autèntic Juli Verne després de cada sensacional aventura. El científic no juga amb les hores, juga contra les hores. La seva feina no té descans ni acabament. Un experiència du a una altra experiència. Un invent a un altre invent.