La història visual de Palma, ahir i avui

Així ho va afirmar la tinent de batle i regidora de Turisme de Cort, Francisca Bennàssar, que assistí a l'acte de presentació del llibre acompanyada pel president de Sa Nostra, Llorenç Huguet; el director general de l'entitat financera, Pere Batle; i l'autor de la publicació, Antoni Salas.

Bennàssar volgué posar èmfasi en el caràcter documental de les imatges reunides a la publicació, «que serviran per refrescar la memòria de molts i il·lustrarà altres persones sobre els canvis cosmopolites que experimenten totes les grans ciutats com la nostra». Així mateix, Bennàssar es mostrà convençuda que el llibre ajudarà a saber «qui som i cap a on volem anar», assenyalà.

Treballador prejubilat de la Caixa de Balears, Antoni Salas explicà que el volum aplega devers 150 imatges antigues, fetes entre el 1900 i el 1950 a llocs emblemàtics de Palma, que confronta amb altres 150 fotografies, que mostren l'estat actual dels espais que presenta sota tres epígrafs: La ciutat vella, que proposa «un recorregut visual des de Cort fins al Mercat de l'Olivar, passejant pels carrers cèntrics de ciutat»; Camins de Ronda, que il·lustra els canvis experimentats a llocs com es Baluard del Príncep, les actuals avingudes o el Passeig Marítim; i Fora portes, que inclou fotografies de zones com es Molinar i Can Pastilla, o espais que resten a l'altra banda de la Badia.

Segons afirmà Salas i Fuster el llibre -del qual s'han editat mil exemplars i que està escrit en català, castellà i anglès- és fruit de l'amor que sent per la ciutat que l'ha vist créixer i per això, «està fet amb el cor». Tot i que rere aquestes paraules, l'autor amaga certa nostàlgia pel temps passat, Salas va reconèixer que «el temps passat no va ser sempre millor». Llocs com el Parc de la Mar o s'Hort del Rei, «no eren més que una esplanada infame -el primer- i un espai on les rates eren personatges freqüents -el segon», recordà. Al costat oposat, l'autor assenyalà que un dels grans errors realitzats a l'hora de planificar la ciutat va ser l'enderrocament de la murada que envoltava el casc antic i, el major càstig manifest del pas del temps la urbanització massiva: «S'ha de construir però amb racionalitat», opinà.