Toy Dolls: «Nosaltres feim discs per promocionar les nostres gires musicals i no al revés»

-Com manteniu viu l'esperit punk dels 70 sense convertir-vos en un anacronisme?
-Perquè hem sentit sempre el mateix, el punk, i existeix igual ara que als nostres inicis, l'any 1979.

-El punk és més que una actitud?
-Sens dubte, el punk va canviar la meva vida.

--Es pot parlar d'addicció als concerts?
-Clar, és el que he fet els últims 14 anys, el que sempre he volgut fer i el que continuaré fent. Actuar bé, amb un bon so i públic no té preu. Gravar discs és interessant, però nosaltres feim discs per promocionar gires, no gires per promocionar discs.

-Com viviu la tornada després de 4 anys?
-Ens sentim renovats, excitats i amb ganes.

-Però durant aquest temps, vós heu estat tocant amb Adicts i Dickies.
-Sí, com a baixista, per això no he estat allunyat dels escenaris. A més, he produït la banda Lolita No 18, i anat de gira amb ells.

-I el perquè del retorn de Toy Dolls?
-Toy Dolls és el meu fill. Som l'únic que queda de l'original. És meravellós reprendrendre-la, però també m'encanta tocar amb altres, especialment amb Dickies. Leonard, el vocalista, és el meu cantant favorit, és millor que jo.

-Per què tants canvis entre els Toy Dolls?
-No és la nostra elecció i és difícil entendre com després de tants de canvis encara estam allà. Molta gent es cansa d'estar lluny de casa, escullen un treball normal, casar-se... Això mai passarà amb mi!.

-Les vostres passades gires espanyoles semblen llunyanes.
-Sí, no sabíem com funcionaria, però la gent ha estat molt lleial a tot Europa, amb totes les entrades venudes.

-Parafrasejant el títol del disc, és l'últim?
-Potser. Després probablement entri a una altra banda, si m'aguanta...