Una façana gòtica (1391)

Miquel Ferrà i Martorell01/05/05 0:00

Pujant a la costa de sa Pols i ascendint llavors pels escalons del carrer Arabí podrem veure, per poc que ens piqui la curiositat i sempre que ens agradin les coses antigues profundament lligades a la nostra història, diferents moments de construcció sobre els murs meridionals de l'església de Sant Miquel. Ens diu el ja tantes vegades esmentat Zaforteza i Musoles que la façana d'aquest edifici es trobava primerament en aquesta direcció, mirant, per sobre d'un pujolet, encara existent però cobert de cases, el decurs de l'antiga Riera. Hi podem veure encara els senzills relleus d'un portalàs, l'evocació del qual ens permet d'imaginar com seria el temple, amb l'altar major al nord i sobre una base trapezoidal. Això vol dir que probablement, la mesquita tendria la mateixa posició i el mihrab, mirant vers la Meca, ocuparia el mur de l'actual entrada. Era el 1391, l'any trist de la destrucció del Call, quan es va procedir a la construcció de la façana gòtica que podem contemplar en el dia d'avui, amb els arabescos coronats per l'estàtua de Sant Miquel, que com explica Medel és atribuït per alguns a l'escultor Miquel Tomàs i per uns altres a Miquel Torres.

Seguim la descripció de Ramon Medel: «Aquest temple situat en el carrer que porta el nom del seu sant titular, era una mesquita quan les armes del rei En Jaume s'apoderaren de Palma. S'hi celebrà la primera missa...».

Això significa la primera missa celebrada a Palma. Abans d'aquesta, el bisbe de Barcelona, n'oficià una altra, no menys solemne, en el lloc dit de la pedra Sagrada, una roca que li serví d'altar a l'altura de Santa Ponça, en el coll de la Batalla. Tal Pedra Sagrada es pot veure actualment dins una capelleta neoromànica construïda «in situ».

Seguim amb Medel quan diu que en aquesta església «es conserva la imatge de la Mare de Déu de la Salut; la mateixa que l'esmentat monarca tenia dins l'oratori de la seva galera reial i que fou donada a aquest temple segons es pot llegir en dos llenços de la seva capella. També he llegit que es conserven en aquest edifici els claus que asseguraven la figura dins la nau per tal que l'oneig no la fes caure pel trespol del seu cambril... El temple és d'una sola nau, amb cinc capelles a cada costat».

El campanar serví de presó i encara avui s'hi poden veure «grafits» dels dissortats que la justícia condemnava a enclaustrament.

El carrer Arabí, per altra banda, no és menys evocador, puix que perpetua un llinatge altre temps estès i significat a Mallorca.

Entre els àrabs existí, igualment, com a sobrenom, i així ens trobam Abû Bakr Muhammad ibn'Arabî, també conegut com Banarabí i com Muhyi al-Din, això és, «vivificador de la religió», místic famós, nascut a Múrcia el 1164 i que sembla visità Mallorca camí de Síria.

Morí a Damasc el 1240 i és autor sufí de «La saviesa dels profetes» i «Revelacions».