Amb la restauració de Venus, Adonis i Cupido, el Museu del Prado ha recuperat una de les seves obres mestres i un dels quadres més importants que es conserven fora d'Itàlia del seu autor, Annibale Carracci (Bolonya, 1560-Roma, 1609). A més, els treballs han posat en relleu la qualitat altíssima del llenç, amagada davall repintades antigues i capes successives de vernís oxidat.
El quadre es pot contemplar en una exposició que s'inaugura avui. La peça s'exhibeix flanquejada per les pintures que Tiziano i el Veronès dedicaren a altres moments de la seqüència d'aquests amors mitològics narrats per Ovidi.
Així mateix, el muntatge inclou quatre gravats i dos dibuixos que contribueixen a explicar el procés creatiu seguit per Carracci, com també una sèrie d'imatges que mostren la restauració duita a terme, amb radiografies que permeten apreciar algunes rectificacions de l'autor.
En opinió del director de la pinacoteca, Miguel Zugaza, en l'exposició s'hi pot contemplar la «seqüència més important de pintura amorosa produïda en tota la història, ja que les obres formen un tríptic d'amor, sexualitat i erotisme sense parió». Zugaza recordà que, si bé aquesta creació de Carracci s'exposa de manera habitual «ara la recuperam, ja que les feines de rehabilitació en permenten una nova lectura», com també un «redescobriment de la seva qualitat excepcional i de la seva significació històrica des que l'adquirí el rei Felip IV».
La restauració de la tela de Carracci, realitzada al Museu del Prado per María Àlvarez Garcillán, s'ha centrat sobretot en la recuperació del seu aspecte estètic, de la bellesa del quadre, un procés «costós però agraït» possible, entre altres motius, gràcies a «la noblesa dels materials emprats per l'artista».
Per la seva banda, el comissari de la mostra i cap de conservació de pintura italiana de la pinacoteca madrilenya, Andrés Úbeda, assenyalà que aquesta rehabilitació té com a finalitat posar fi d'una vegada als «prejudicis de la carn i a tots els imposats pels mateixos historiadors de l'art». Així, aclarí que la història de Venus i Adonis fou una gran excusa per explorar les passions relacionades amb l'amor.
A la tela d'Annibale Carracci s'hi observa que Cupido esquinça el pit de la seva mare amb la fletxa i que ella s'enamora a l'instant d'Adonis. A l'obra del Veronès, en canvi, no és tant l'erotisme allò que s'hi aprecia, sinó la malenconia del repòs dels dos amants. I la de Tiziano retrata el moment de la partida fatídica d'Adonis, que s'allunya de Venus per anar a caçar el senglar que li causarà la mort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.