Mor l'inventor Lumière (1954)

Miquel Ferrà i Martorell10/04/05 0:00

Mor a Lió el químic i inventor August-Marie Louis-Nicolas Lumière als noranta-un anys. Havia nascut a Besançon el 1862 i seria un dels homes més importants o decisius del seu segle i bona part del següent a causa d'haver inventat el cinematògraf (1895) i d'haver rodat nombroses pel·lícules. Ideà, també, un sistema de fotografia en color el 1903. En resum, un gran avantguardista. Tingué en tot moment l'ajut i la col·laboracio del seu germà August (1862-1954) i aquelles preses fotogràfiques animades suposaren un nou tipus d'espectacle, en ser projectades a una pantalla, que suposà en poc temps la multiplicació d'entusiasmats adeptes. Naixia, alhora, una nova indústria. Lumière reflectí en els seus films-minute nombroses escenes de la realitat diària: Sortida del port, sortida de la fàbrica Lumière, enderrocament d'un mur, arribada d'un tren. Féu, així mateix, una escola d'operadors que varen difondre als quatre vents el nou art cinematogràfic.

Tal volta, aquest espai, hauria d'estar també obert a l'home que dugué, per primer cop, l'invent de Lumière a Mallorca. Era Don Josep Truyol, el fotògraf mallorquí establert a s'Hort del Rei i del qual contava moltes coses, en els seus llibres de memòries, Lluís Fàbregas: «El senyor Truyol sabia les experiències i els trucs de la llanterna màgica i hi havia creat fórmules de la seva invenció per al revelat dels seus clixés. Fou el creador de la targeta postal il·lustrada amb vistes de Mallorca, les va saber escampar pel món i tingué un bon col·laborador, un tal Monsieur Doux, que tenia una petita botiga en el carrer del Conqueridor, dedicada exclusivament a la filatèlia i la venda de postals. Don Josep Truyol fou el primer que aconseguí la fotografia tridimensional mitjançant càmeres estereoscòpiques. Fou el primer home que dugué el cinema a la nostra ciutat i en el seu local, situat a s'Hort del Rei, muntà la primera sala cinematogràfica, avançant-se, fins i tot, a Barcelona. A Can Truyol, com era anomenada la sala de projeccions, hi eren celebrades funcions mixtes, on el programa era dividit en vistes fixes i pel·lícula animada. El cinema tenia localitats de preferència i públic.

La primera estava situada a un petit cadafal amb dues fileres de cadires. I el públic a la part davantera, amb bancs de fusta. El preu era de cinc cèntims i la preferència en valia quinze. No admetien l'entrada als infants si no anaven acompanyats d'una persona major i que es fes responsable d'ells.

Hi solia haver dues sessions, la de vermut, a les quatre del capvespre, i a les sis...

Fou una pel·lícula molt taquillera i d'èxit L'Hereu Pruna, de Max Linder...».