Quimi Portet aparca «la bèstia pública en benefici de la privada»

Portet assegura que «no ens reunirem com a grup (amb Manolo García) perquè estam molt bé així, cada un desenvolupant els seus projectes en solitari, fent el que a cada un li ve més de gust. Cada vegada intent fer més el que pens i dissimular el meu jo cada vegada menys. Intent, en poques paraules, potenciar els meus talents i aparcar els meus defectes. Quan vaig fer el meu segon llarga durada, Hockei sobre pedres, encara era immers en els procediments del treball en grup. Ara ja no».

Madurar
Portet assegura que «estic orgullós de la meva etapa amb El Último de la Fila i em consider molt afortunat amb la meva carrera professional. Ara tenc 47 anys i ja no som aquell jovenet. Intent fer un treball més madur. La bèstia pública ha cedit el lloc a la bèstia més personal, més íntima i privada».

El músic recorda que «cant en la meva llengua, el català, perquè és la meva. La dels meus pares. Sent en aquesta llengua i m'agrada expressar-m'hi, encara que estic també molt satisfet amb tot el que vaig fer en castellà per a El Último de la Fila».

Sobre el títol del seu darrer disc, explica que «dir que la terra és plana em sembla una mentida que no fa mal a ningú, al contrari d'altres mentides que sí que són molt perjudicials, com dir que a l'Iraq hi ha armes de destrucció massiva. De tota manera, tot i que no em consider apolític, en els meus discs mai parlo de política i sí de coses més personals», afirma el músic.