L'Almagest i l'astrologia (827)

Almagest. Aquest és el títol de la traducció a l'àrab (827) del Tractat d'Astronomia de Claudi Ptolomeu. Aquest savi grec del segle II, astrònom i geògraf, titulà la seva obra «Composició Matemàtica» i és la consagració del sistema geocèntric del món, la qual persistí fins a l'època de Copèrnic. Altres obres seves foren una geografia amb mapes, una taula cronològica, una teoria matemàtica de la música que anomenà «Harmòniques» i, el que és més important, inventà l'astrolabi (dels mots «astron» i «lambanein», trobar) que resultaria molt útil als navegants àrabs, que es podien orientar mitjançant observacions astronòmiques. Perfeccionaren l'aparell, que en mans del grec no havia passat d'esser un projecte, i l'empraren després de perfeccionar-lo. Hem de dir que no tot el mèrit primitiu és de Ptolomeu, puix que la primera idea cal atribuir-la a Hiparc d'Alexandria. El mèrit dels àrabs, més pràctics i, també, més eclèctics, és haver posat en joc l'instrument i haver-lo fabricat en sèrie. En manejar-lo, una alidada que servia per a mirar els astres es desplaçava davant uns cercles verticals fixats a diferents referències astronòmiques. Facilitava la determinació aproximada de les coordenades d'un lloc o dels astres. Dins l'àmbit de la mar servia als mariners per a determinar l'altura del pol, del sol, d'una estrella, etc. Recordem les navegacions de les flotes de l'Islam per la mar oceànica per a posar peu a terres i arxipèlags com Indonèsia o Filipines, autèntiques odissees de Simbads reals. Tornant a la versió àrab de l'Almagest, hi destacaríem el catàleg d'estels que inclou 1.020 astres, classificats per magnituds visuals, de la primera a la sisena. Observant una pàgina de l'obra hi veim molts gràfics i càlculs, moviments de les constel·lacions, diàmetres esfèrics, distàncies orbitals i tot un seguit de dades que pel fet d'esser tan antigues, ens sorprenen i ens causen admiració.