Carme Riera prepara els actes del quart centenari d'«El Quixot»

Un llibre, un congrés i una exposició en són els tres eixos clau

06/03/05 0:00

C. DOMÈNEC. Barcelona.
L'escriptora i catedràtica mallorquina Carme Riera lidera tres de les manifestacions principals a Catalunya per a la celebració del quart centenari de l'edició d'El Quixot. Acaba de publicar El Quijote des del nacionalisme català, entorn del Tercer Centenari, a l'editorial Destino. A més, l'escriptora és la comissària d'una exposició, titulada El Quijote i Barcelona i organitza el congrés Cervantes i Barcelona.

La mostra es podrà veure al saló del Tinell en el Museu d'Història de la ciutat a partir del 15 de març i consistirà, segons la responsable, «en un passeig pels episodis del llibre i en una revisió de la ciutat de Barcelona durant aquella època». El congrés, obert al públic en general, es desenvoluparà a la Pedrera i a l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona del 7 al 9 d'abril i hi participaran els millors experts en l'obra de Cervantes, com Martí de Riquer, Anthony Close, Jean Canavaggio o Aurora Egido.

A El Quijote des del nacionalisme català, entorn del Tercer Centenari, Riera hi analitza les publicacions periòdiques de la Barcelona de 1905 i la relació del nacionalisme català amb el Quixot. L'escriptora hi observa tres comportaments diferents. Algunes revistes nacionalistes com Cu-Cut o La Tralla s'oposen a la celebració i altres de més conservadores com La Academia Calasancia o La Hormiga de Oro l'accepten mentre que, en un punt intermedi, apareixen una sèrie de revistes que respecten la figura de Cervantes i la seva obra però en critiquen la commemoració oficial.

Segons Riera, «la manera de celebrar el Quart Centenari del Quixot és del tot diferent respecte dels actes d'un segle enrere, del tot polititzats, mentre que ara l'enfocament és sobretot literari».

L'obra de Cervantes suscità una lluita entre nacionalismes que es resumeix en dues frases de dos escriptors amb ideologies diferents: «Més val un Quixot que totes les manifestacions de cotó d'aquests catalans» o la sentència de Folch i Torres, «que es quedin els castellans amb El Quixot i que els faci bon profit», va explicar Riera.

L'assaig revela l'interès del nacionalisme espanyol conservador per apropiar-se el Tercer Centenari i la desvinculació del nacionalisme català, que aprofità la celebració per marcar distàncies respecte de la qüestió.