Diego López de Arenas (1620)

La guixeria ornamental o «ataurique» és la que no es llavora en el marès o la pedra mateixa, sinó en plaques de guix aplicades als murs. El gust per la policromia fa que aquestes formes decoratives dels taulers de guix, de vegades enriquits en ceràmica vidriada, resultin de peces plenes de fèrtil imaginació. Derivat de la decoració bizantina, l'atauric, molt escàs a Mallorca, de caràcter geomètric típicament àrab, amb llaços, vetes i «alfardes», oferia una gran riquesa semblant a la que després, en el Barroc, caracteritzaria «l'horror vacui». El nomenclàtor de vies públiques de Ciutat de Mallorques ens parla, per exemple, del carrer de sa Guixeria de sa Mà des Moro, casual circumstància que barreja en aquest cas una artesania tradicional i una trista història de crim i esclavatge. El 18 d'octubre de 1731 trobaren un capellà assassinat en el seu llit. Era el prevere Martí Mascort. L'autor de la mort resultà ser un esclau moro, que fou executat, i se li tallà la mà dreta, que fou col·locada, rere un retxat de ferro, sobre la façana de la casa on s'esdevingué el delicte i on habitaven amo i captiu.

El «Cronicón Mayoricense» ho narra d'aquesta manera a la pàgina 521: «Octubre 18. Es va trobar mort el prevere don Martí Mascort; sospitaren d'un moro, criat seu, i detingut judicialment, confessà que ell havia comès el delicte. Va córrer la veu que havia robat molts doblers al difunt. El 15 de novembre es notificà al moro la sentència de mort, devent abans ser arrossegat i tallant-li la mà dreta, circumstàncies que es modificaren, retardant la mutilació per a després de la seva mort. Es convertí el reu, fou batiat, i en foren padrins l'alcaide de la presó i la seva esposa.

Pujà al patíbul amb la cara vers d'aquest i d'esquena al poble, i després d'executat i tallada la mà, que es col·locà al portal de la casa del capellà difunt, cremaren el seu cos prop de l'abeurador d'Ítria. El 1840 es veia encara la mà del moro, rere una reixa de ferro en el lloc indicat».

El poble, espectador del suplici, veia amb mals ulls els musulmans, ja que la pirateria turca i barbaresca apareixia encara massa sovint per les nostres costes. Foren moltes les embarcacions, especialment llaüts de pesca, que els moros capturaven amb els seus xabecs armats.

Així, per exemple, el 1755, tres naus mores prenien tres barques de pescadors i capturaven catorze homes i tres al·lots que haurien d'esperar, en el millor dels casos, la seva redemció o rescat per part dels frares mercedaris.