Un virrei mallorquí (1717)

Miquel Ferrà i Martorell22/02/05 0:00

Nueva Granada fou un virregnat espanyol a les Índies Occidentals, la creació del qual data de començaments del segle XVIII. Comprenia un gran territori, les actuals Colòmbia, Equador, Veneçuela, Panamà i part de Perú i de Brasil. Regions massa disperses per a permetre una viabilitat econòmica. El 1717 era nomenat el primer virrei en la persona de Jordi de Villalonga i Velasco, comte de la Cueva, títol concedit per Felip IV a la seva família i més concretament a Francesc de Villalonga i Fortuny. Els Villalonga es troben documentats a Mallorca des del 1229, quan Arnau de Villalonga participà en la Conquesta de l'illa. Tal nissaga ostenta per armes un escut truncat, primer en camper de gules i un castell d'argent, i segon, escatat d'or i sable. Tingueren el seu palau al carrer del Sol, segon portal dels números senars. D'aquesta casa són de destacar la seva escala formada per claustres de traceria tardogòtica, així com el sostre de fusta policrom del segle XIV, que aixopluga tota la planta baixa de l'edifici. Recentment ha estat remodelat per l'Escola Superior de Turisme. Aquest habitatge, construït en el segle XV, ocupa una gran superfície, ja que s'hi afegiren cases de menor importància, formant un conjunt certament considerable. S'hi accedeix per una porta de mig punt d'amples dovelles, a la manera tradicional. La seva façana fou reformada en el segle XVIII pel comte de Santa Coloma. Potser les peces més curioses són els dos enteixinats mudèjars, un al porxo d'entrada i l'altre en el primer tram de l'escala principal. Els elements ornamentals moriscs són els mateixos que figuren en altres moltes manifestacions de la simbologia àrab o de la seva geometria decorativa.

Comparem-ho, per exemple, amb la il·lustració de la cara interior de la fulla dreta del Gran Tríptic Mudèjar dels Quatre Àngels, que es conserva a l'Acadèmia de la Història i que aquí reproduïm: Llaços, estels de vuit puntes i rosetes formen tot un cos de gran bellesa. Quin d'aquells esclaus-pintors mudèjars del segle XVII, que vivien en aquella Ciutat de Mallorques de capa i espasa, ens ha deixat aquestes peces? És clar que l'enteixinat aràbic més antic és el del sostre del porxo d'entrada a la possessió d'Alfàbia, present, fins i tot, a les nostres rondalles:

«Es tresor d'Aufàbia: En aqueixa possessió hi ha un tresor de doblers i joies, amagat dins sa clasta, però no sabem a on devers és ni per on entrar-hi. A s'entrada de ses Cases, part damunt es portal forà, baix de ses bigues, hi ha unes lletres des moros, que diuen lo que han de fer per trobar tal tresor; però negú les ha sabudes llegir, i per lo mateix no han pogut trobar aquest beneït tresor. Diuen que el guarda un dimoniot que fuma en pipa, i per acostar-s'hi s'han de llevar tot lo beneït que duen damunt...».

Ah! La imaginació popular. La cosa certa és que Alfàbia era una alqueria musulmana famosa per les seves cases, jardins i enteixinat àrab i per haver estat, segons la tradició, residència del notable musulmà Ben Abet, que ajudà de forma decisiva el rei En Jaume en la Conquesta de Mallorca. Les grans portes de la façana són recobertes d'una planxa de bronze clavetejada i decorada amb dibuixos geomètrics. Pertanyien a la casa del tribunal de la Inquisició de Palma, i foren traslladades quan aquesta va esser esbucada en el segle XIX. Per altra banda, l'enteixinat mudèjar, amb policromia característica, mostra uns fragments de pregàries alcoràniques en caràcters àrabs del segle XII i restauracions posteriors, com els escuts heràldics.

Tornem, però, al comte de la Cueva, el qual aconsellava el 1724 la supressió del seu virregnat de Nova Granada a causa de les raons econòmiques abans esmentades. El rei li feia cas i el virregnat no fou reconstituït fins el 1740 en la persona del nou virrei, Sebastián Eslora. Desapareixeria, definitivament, el 1810.