La UIB negocia difondre el fons de la biblioteca cervantina a la xarxa

Antoni Bestart Vistarini, professor de Literatura del Segle d'Or de la UIB i membre de l'Associació de Cervantistes, explicà que aquesta mesura ajudarà a donar més difusió al fons, ubicat provisionalment en una secció de la Biblioteca de l'edifici Ramon Llull del campus universitari. A hores d'ara, la seva consulta només es pot efectuar a la sala, tot i que la catalogació que s'està duent a terme està ajudant a conèixer el contingut del fons a les universitats connectades a la xarxa. Principalment, segons matisà Bestart, «el CVC s'ha interessat per tot un llistat de títols que nosaltres tenim i que són difícils de localitzar». Tots es publicarien a internet, la qual cosa permetria un major accés als documents que ara només consulten a la sala especialistes en la matèria, alguns d'ells arribats de l'estranger.

I és que segons va precisar el professor de Literatura, la biblioteca Casasayas no és tan espectacular des del punt de vista formal com pel seu ric contingut. Amb més de 25.000 volums, el fons consta de dues parts. D'una banda, «es troba el fons d'edicions de l'obra de Cervantes», la catalogació de la qual s'ha completat. D'aquesta secció, Bernat destaca com a tret peculiar la «gran quantitat d'edicions traduïdes del Quixot: rus, grec, xinès, i no només del segle XX, sinó també del XIX, a més d'edicions clàssiques del XVIII». De l'altra, es troba «el material i les publicacions específiques per a la investigació», un fons «ric i valuós» que encara s'està catalogant.

Antoni Bestart explicà que, en el seu dia, el cervantista va tenir una part de bibliòfil, «que optà per vendre». «Casasayas estava més interessat a adquirir publicacions vives i actuals que li servissin per continuar investigant, que no en primeres edicions i joies bibliogràfiques», afirmà. Bernat també subratllà que la UIB és avui propietària de la biblioteca, perquè el cervantista tenia interès que restàs a Mallorca i refusà ofertes d'altres universitats».