El dolç desembarc de la poesia catalana

La Setmana del Llibre en Català va viure la presentació de cinc nous poemaris d'un sol cop

Sebastià BennàssarPalma13/02/05 0:00

Si corren mals temps per a la lírica, aquesta setmana ha escapat del còmput general dels dies. La Setmana del Llibre en Català acollí diumenge passat la presentació, mitjançant un recital, de cinc obres poètiques que acaben de sortir al mercat i que tenen en comú el fet d'haver estat publicades per l'editorial Moll en la seva col·lecció La Balanguera. La sort va ser poder tenir la totalitat dels seus autors en un sol acte que va demostrar la vitalitat de la poesia en català i la seva multiplicitat, perquè cada una de les veus va demostrar l'originalitat de la seva proposta estètica.

Els rapsodes foren Víctor Gayà, que presentà el seu Com la sequera; Susanna Rafart, amb Retrat en blanc; Pere Perelló i La Llei; Gabriel Sampol amb el seu Vulgata; i Massa Fosca, de Vicenç Altaió. Tots ells tingueren un presentador de luxe, el director literari de l'editorial Moll, Sebastià Alzamora, responsable de l'aparició dels títols i de l'embranzida imparable que està agafant la col·lecció. Susanna Rafart és membre del grup dels Imparables i la recuperació de la poesia d'Altaió respon a un dels principis fonamentals del grup: tornar a posar damunt la taula trajectòries poètiques originals i de gran qualitat poc conegudes.

Altaió va ser un dels més aplaudits durant la vetlada i va demostrar per què és un dels mestres i un dels referents avui dia, sobretot a l'hora de la transmissió oral de la lírica. Divertit i engrescador, provocador com pocs, Altaió va posar una mica de llum entre tanta de fosca. Una de les principals sorpreses de la jornada poètica de can Moll és l'entrada en el gènere de Víctor Gayà, que fins ara s'havia mogut amb molta comoditat en la narrativa. I qui també va ser provocador amb els seus poemes fou Gabriel de la St. Sampol, un dels creadors més atrevits i originals de la poesia nostrada. No hi podia faltar la força de la joventut representada per Pere Perelló ni els versos de Susanna Rafart que demostraren que, per una setmana, la poesia ha estat imparable.