Acostar els escriptors del moment als estudiants universitaris i també al públic en general. Aquest va ser el principal objectiu que es perseguia amb el cicle (Des) Aïllats: narrativa contemporània i insularitat a les Illes Balears que varen organitzar de manera conjunta la Universitat de les Illes Balears i la Casa Museu LLorenç Villalonga. En tot un seguit de conferències que es desenvoluparen entre els mesos de gener i abril de 2003 passaren pels dos indrets un total de quinze escriptors que oferiren la seva visió sobre el fet de viure en una illa i dedicar-se a l'escriptura.
«El que volíem era que els lectors universitaris parlassin amb els escriptors, perquè és una experiència que pot motivar a llegir. Els plantejaments dels plans d'estudi són cronològics, i moltes de vegades no s'arriba a llegir la literatura contemporània, o es passa molt per sobre. Aquest cicle va voler corregir això i a la vegada obrir-se a un públic més general amb les sessions que vàrem realitzar a la casa Museu Llorenç Villalonga. També s'ha de destacar la col·laboració en l'organització de l'associació d'escriptors en llengua catalana», explicà Pons.
Aquesta insularitat ha estat viscuda de manera molt diferent i s'ha reflectit de maneres singulars en cada una de les obres dels participants en el cicle «i això és així perquè avui en dia l'escriptor viu el seu ofici d'una forma individualista. Crec que aquests temes surten de vegades sense aparèixer de manera explícita, però que tots els escriptors són marcadament insulars», va explicar Pons.
Les diferents conferències així com dos estudis introductoris de Sebastià Perelló i Pilar Arnau conformen ara el volum que amb el mateix títol que el del cicle ha publicat l'Abadia de Montserrat en la seva col·lecció Biblioteca Miquel dels Sants Oliver -participada pel departament de filologia catalana de la UIB.
La coordinació del cicle va anar a càrrec de la professora de la UIB, Margalida Pons i la directora de la Casa Museu Llorenç Villalonga, Caterina Sureda. «La idea era acostar els escriptors als lectors a la Universitat i vàrem trobar convenient discutir a partir de la idea de la insularitat, perquè la denominació de narrativa balear és molt trista. Per això vàrem voler obrir aquesta via d'investigació», explicà Margalida Pons.
El llibre és un compendi de les intervencions dels escriptors i precisament aquest és el principal mèrit «pot servir per estudiar-los en conjunt i també per separat. El que és important és que tenim un document on els diferents escriptors parlen sobre el seu fet creatiu i com el fet de viure en una illa els ha pogut marcar o no».
I és que les opinions són de molts de tipus diferents, quasi tant com la nòmina dels escriptors participants en les conferències: Baltasar Porcel, Sebastià Alzamora, Biel Mesquida, Guillem Frontera, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Antoni Marí, Pau Faner, Antònia Vicens, Miquel Bezares, Antoni Serra, Gabriel Janer Manila, Hèctor Hernàndez, Albert Herranz i Àlex Volney.
Un altre dels fets que ha quedat clar durant aquestes jornades és que el concepte de la generació dels setanta ja està superat. «Crec que la generació dels setanta va existir en el seu moment, però ja no existeix perquè cada un dels creadors ha fet un camí en solitari de forma molt personal, una línia molt individual. El que es demostra és que conviuen narradors de molt de nivell i de trajectòries úniques».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.