Nicasi, bisbe de Reims (405)

Miquel Ferrà i Martorell14/12/04 0:00

«Per què convertiu en ira les vostres victòries contra les lleis de la humanitat? No són aquestes les lleis que dicten als nobles triomfadors perdonar els vençuts? Mirau aquest poble cristià, agenollat al davant vostre, esperant que sieu justs i generosos! Aturau la vostra ràbia inhumana, penediu-vos de les vostres crueldats, reconeixeu el veritable i teniu por de la seva revenja de la mateixa manera que les meves ovelles tenen por de vosaltres. Però si no voleu perdonar el meu poble, em podeu oferir a mi, el primer de tots, en sacrifici...».

Aquestes paraules les pronunciava un sant home, Nicasi, bisbe de Reims, després que la seva ciutat, assetjada pels bàrbars, hagués caigut finalment. Alans i vàndals, en guerra contra els romans, s'apoderaven de Reims i de tota la Gàl·lia. Els vàndals, poble germànic, en part, eslau, procedia dels territoris que hi ha entre l'Oder i el Vístula. Els alans situaven la seva terra d'origen més a l'oest. Com explica un historiador «Nicasi, amb aquell breu discurs, nerviós, no podia aturar la fúria dels invasors, ja que aquests, no tenien idees d'humanitat, ni respectaven el caràcter de les persones més indefenses. Es llançaren sobre l'il·lustre prelat i després de fer-li tota mena de burles i ultratges, li tallaren el cap. Llavors atacaren Eutròpia, germana del bisbe, que era una verge consagrada a Déu. La volien violar però es defensà de tal manera que també la degollaren...».

I entram, segurament, és clar, en el camp de la llegenda.

Conta la gent de Reims que tan prompte hagueren matat els bàrbars Nicasi i la seva germana, es va sentir dins l'església un soroll formidable i espantós. Aquell soroll, ensordidor, espantà els invasors, els quals, veient que es tractava de quelcom sobrenatural, fugiren de la ciutat i es refugiaren a les muntanyes dels voltants. El gran reneu era seguit per unes misterioses llums que creuaven l'espai, suposam que com els focus dels raigs antiaeris.

Expliquen també que tan prompte hagueren abandonat els bàrbars els carrers de Reims, els fidels procediren a sepultar aquells venerables cossos de Nicasi i Eutròpia en el cementiri de l'església de Sant Agricola. Finalment, conten que Nicasi havia profetitzat que Reims cauria en mans d'aquells guerrers germànics si els habitants de Reims no feien penitència: «Havia prevengut els seu poble amb les seves freqüents predicacions, amb els seus sermons paternals, amb els seus consells saludables, que un càstig de mort violenta els amenaçava...». Sembla que no en feren gaire cas.