«Yo, Claudio» conjuga a Palma el relat de Graves i la força d'Alterio

L'Auditòrium acull l'obra que aconseguí 18.000 espectadors a Mèrida

10/12/04 0:00

J.CASTELLS. Palma.
L'experiència de l'actor argentí Héctor Alterio i la magnitud deYo, Claudio de Robert Graves arribaren ahir a l'Auditòrium de Palma per a tres funcions que continuaran avui i demà a les 22.00 hores. L'obra fou presentada ahir al Palau Reial amb el patrocini del Consell Insular després del seu èxit sense precedents, especialment en l'estrena al Festival de Teatre de Mèrida, amb 18.000 espectadors en vuit funcions.

Héctor Alterio afirmà que aquest és el paper que més l'ha commogut i emocionat de tots els interpretats en la seva carrera. «És aquest un personatge que m'atreu enormement per les seves contradiccions personals. Uns condicionants que el condueixen en la seva vida». Segons explicà Alterio, «Claudi entra en conflicte amb si mateix en ser un emperador no monàrquic que va haver de cedir als designis d'una Roma tràgica, essent republicà, coix i tartamut». Són aquests els fets que fan d'aquest paper un treball «summament entretingut per a un actor».

En aquest sentit, Alterio va voler deixar clar que la de Claudi és una història important encara. «L'obra manté encara la seva vigència, perquè alerta que el poder encara està enquistat, amb tots els personatges que el condueixen i mantenen des de la seva posició unes malalties de l'ésser humà que encara no s'han superat».

En el paper de Lívia, Encarna Paso ha retornat al teatre després de deixar els escenaris durant gairebé cinc anys. «Vaig començar al teatre essent una nina i ara ja som padrina», afirma entre rialles l'actriu. «Després de decidir deixar els escenaris per tenir una vida més tranquil·la a prop de la família em van oferir molts papers. Però fou participar en una obra tan gran com aquesta i, com no, al costat d'algú de la talla d'Hector Alterio», el que l'acabà de decidir, explicà Paso.

Actor i actriu van coincidir a valorar les funcions deYo, Claudio com una constant «nit d'estrena». Alterio indicà que «hem tengut la sort d'omplir totes les places on hem actuat» i afegí: «Poder provocar emocions a un espectador anònim cada dia em mereix tot el respecte i em dóna la força suficient per oferir-li el millor».

William Graves, fill de l'autor, explicà que després de veure l'estrena «em vaig quedar amb els pèls drets», emocionat pel resultat aconseguit. Graves detallà l'entorn en el qual el seu pare va escriure la seva visió de la vida de l'emperador romà. «El meu pare vivia a la part més ombrívola de Deià. Per aconseguir pagar una hipoteca va escriure la història». Graves hi retrata la visió d'un personatge des del seu vessant més polític, d'un republicà que esdevé emperador. La novel·la, escrita entre 1931 i 1933, reflecteix en part l'esperit d'«una Espanya que entrava en la segona república» i l'«ascensió del feixisme a Europa».