El canonge Carles Cardó i Santjuan (Valls, 1884-Barcelona, 1958), decideix fundar una revista de temes culturals en català. Li posa per títol: «La Paraula Cristiana», però entre les seves pàgines hi troben cabuda tota mena d'aspectes entorn de les lletres, les ciències i les arts. Aquesta publicació desapareixerà quan esclati la guerra civil i mentrestant és un dels referents d'una Catalunya que cerca els seus espais de nacionalisme dins la pluralitat cultural. De fet, la tasca periodística de Carles Cardó és important i prolífica. Escriu en castellà, castellà i francès, milers d'articles. Segons l'historiador David Ferrer, «es va manifestar sempre catalanista i fidel a Roma i condemnà qualsevol solució de força, vingués d'allà on vingués».
Ordenat sacerdot a Tarragona el 1908, fou canonge de Barcelona des de 1918. Fou promotor dels moviments de litúrgia, sociologia i estudis bíblics, i col·laborà activament en les publicacions de la Fundació Bíblica Catalana. Trobant-se en greu perill, a causa dels seus hàbits religiosos, en temps de la guerra, les autoritats de la Generalitat el pogueren salvar dels moviments revolucionaris i dels escamots incontrolats. Viatjà a Itàlia. Tanmateix, el feixisme italià li produïa gran angoixa i marxà a Suïssa. Allà residí fins el 1955. Llavors, el seu retorn a Catalunya no fou fàcil. Les autoritats del règim franquista no oblidaven que Cardó havia publicat, en francès, una obra polèmica, importantíssima, que duia per títol: «Histoire spirituelle des Espagnes», el 1946. Com explica l'esmentat historiador, en aquestes pàgines, Cardó «exposa la teoria de les dues tradicions espanyoles, una positiva i l'altra negativa, i en aquesta darrera -per l'exaltació de la violència i de l'odi entre germans- hi era inclòs el sistema franquista».
Es mostrà sempre partidari de la pau i de la negociació. Elogià el cardenal Vidal i Barraquer per no haver volgut signar la «Carta col·lectiva del Bisbat Espanyol» el 1937 i condemnà, alhora, tots els crims comesos a les dues zones d'Espanya. La seva obra política, «Les dues tradicions», fou publicada a Barcelona el 1977. També és ben interessant un volum dels seus poemes titulat «El càntic nou». En resum, un home compromès amb la seva veritat i que no es deixà doblegar per les pressions dels bàndols en disputa. Ell no veia blaus i rojos sinó persones bones o dolentes, violents i pacífics, constructors i destructors, dominadors i dominats, homes de bona voluntat i individus de mala fe. Altres figures de la història, com per exemple, Florence Nightingale, havien demostrat que les vocacions d'entrega i servei a les altres persones es troba ben damunt de qualsevol ideologia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.