María Kodama: «Borges va significar per a la literatura tota una revolució»

La vídua del poeta participa a Palma en una entrevista oberta sobre la vida de l'escriptor

03/12/04 0:00

L.MOYÀ/P.GIMÉNEZ.Palma.
El seu nom sempre ha anat vinculat al de Jorge Luis Borges. En vida de l'autor com la seva esposa i, des de fa 18 anys com la seva vídua i la persona que treballa per mantenir viva la memòria i l'obra del poeta. María Kodama participa avui en una entrevista oberta sobre Borges, la seva vida, organitzada per l'Associació Amics de la meva ciutat, que tindrà lloc a les 18.00 hores al saló d'actes de la Conselleria de Presidència i Esports.

-Amb molt d'afecte i, sobretot amb un gran setiment d'amistat representat en la persona de Jacobo Sureda amb el qual durant molts d'anys va mantenir correspondència literària. Borges tornà després en dues ocasions, a Deià, per homenatjar Robert Graves. -Recordava aquest acte com una cosa que era necessària. Era part del joc de la vida, de l'evolució. Això no obstant, quan Borges retornà a Buenos Aires i reflexionà, s'adonà que el que havia de fer amb la literatura i amb l'art és una cosa distinta, molt més profunda, perquè tingui una llarga durada. -El vaig conèixer als dotze anys i la vida va anar teixint tota una història meravellosa i especial. Fa 18 anys que va morir i jo encara continuu amb ell i continua sent meravellós. Si existia un Borges escriptor i un altre home distint a casa? Sí. Tots tenim diverses cares. -No. Per a mi escriure va ser una necessitat des dels cinc anys, però mai vaig sentir necessitat de publicar. Borges volia prologar el que jo escrivia i jo no volia, així que no vaig publicar. De totes maneres, no m'importava perquè sempre he tingut al meu voltant el meu cercle de lectors.

-Borges va viure a Mallorca entre el març del 1920 i el gener del 1921, com recordava ell aquesta època?
-Al costat de Jacobo Sureda, Borges signà un manifest ultra contra els tradicionalismes, parlava d'aquest acte de rebel·lia?

-I quina fou la seva relació amb Graves?
-El vincle amb Robert Graves era d'admiració arran d'una lectura que l'havia impressionat moltíssim, La deeva blanca. El considerava un home molt intel·ligent, amb una percepció dels mites molt especial.

-Vàreu viure molts d'anys al costat de l'autor, Existia un Borges escriptor i un Borges distint a casa?

-Us sentíeu partícep de la seva obra?
-Jo era una privilegiada perquè veia com gestava la seva obra, com la vessava en paper i com la corregia. Tot això era molt especial per a mi. Però, al mateix temps, tenia la meva pròpia vida. Ell no va ser mai un obstacle perquè jo continuàs fent coses com a persona independent.

-Vós també sou escriptora, però decidíreu deixar aquesta faceta en un segon pla. Us n'heu penedit alguna vegada?