Neix Carl Koller (1857)

Miquel Ferrà i Martorell03/12/04 0:00

Neix a Schüttenhofen, Bohèmia, Carl Koller. Havent-se llicenciat en medicina, fou ajudant intern a la universitat de Viena. En aquells moments, Freud preparava un treball sobre la cocaïna, amb la qual volia fer un medicament capaç d'alleugerir els dolors, una mena d'analgèsic. Però Koller pensava, més aviat, en utilitzar-la com anestèsic per a les operacions quirúrgiques. Això ho va experimentar primer amb els animals i el 1884 l'aplicava a una operació dels ulls. De fet, Koller s'havia convertit en un especialista dels ulls i era un conegut oftamòleg que exercia a Nova York.

Havia emigrat als Estats Units el 1888. Aquella operació fou un gran èxit i significà el començament de l'anestèsia local. Al contrari d'experiències anteriors, l'anestèsia local feia innecessària la complicada protecció dels pulmons i el cor dels pacients. D'aquesta manera, insensibilitzant només les terminacions nervioses de la zona que envoltava l'operació, els resultats eren més eficaços i sensacionals. Avui en dia, les anestèsies locals són imprescindibles en cirurgia dental i en altres operacions de zones molt determinades, però en aquella època era tot un descobriment. Carl Koller moria a Nova York el 21 de març de 1944.

L'anestèsia quirúrgica podia ser, doncs, general i acompanyada de relaxació muscular, provocada artificialment, i de narcosis, o anestèsia local, d'una sola regió o zona del cos, i que alhora ens presenta algunes varietats, com troncular, raquídia, etc. La investigació en aquest camp de la ciència ha suposat un dels avanços més espectaculars de la medicina actual i ha permès de fer servir combinacions anestèsiques i preanestèsiques que disminueixen els efectes secundaris de l'anestèsia utilitzat en dosis menors. Les substàncies emprades per provocar l'anestèsia quirúrgica són diverses però en l'anestèsia local es fan servir encara líquids derivats de la cocaïna, essent el més freqüent la novocaïna. Els anestèsics generals s'administren per inhalació, per via intravenosa o per via rectal. Els més utilitzats són l'èter, el fluotane i el ciclopropà. De fer, l'ús dels anestèsics constitueix una ciència o tractat, «anestesiologia», que estudia tots els sistemes, mitjans i aparells d'anestesiar.

Des de l'antigor s'ha fet ús de les propietats anestèsiques de determinades substàncies, com l'alcohol, les inhalacions de mandràgora etc, per reduir el dolor de les intervencions quirúrgiques, però només a partir del segle XIX es practica científicament l'anestèsia, del grec «anaisthesia». L'any 1844 Wells, dentista nord-americà ja havia utilitzat l'òxid nitrós en les extraccions dentàries, i Morton inicià l'ús de l'èter. L'any 1847 Simpson usà per primera vegada el cloroform.