Joan Claudi Forêt: «L'occità és una llengua ben viva, però corre riscs»

Un dels majors experts en l'idioma ha impartit un curs a Palma

Sebastià BennàssarPalma28/11/04 0:00

Augmentar el nombre de parlants. Aquest és l'objectiu principal que ha d'assolir la llengua occitana en els propers vint anys si no vol passar a engrandir la llista de llengües extingides del món. La tesi va ser defensada aquesta setmana passada a Mallorca per Joan Claudi Forêt, un dels màxims coneixedors d'aquesta llengua, que va tancar el seminari que la Universitat de les Illes Balears ha dedicat a aquesta llengua. Forêt va explicar a Diari de Balears que tots els sondatges que s'han estat fent en els darrers temps demostren ben a les clares «que la llengua està viva, però també és evident que hi ha un risc clar de desaparéixer si no s'aconsegueixen campanyes i ajudes per augmentar la seva visibilitat i la seva audibilitat».

El lingüista va explicar en les seves intervencions a Palma que hi ha una dicotomia molt gran entre la problemàtica i les seves solucions. Hi ha un sentiment constant entre els parlants que s'ha de fer alguna cosa perquè no es perdi, però en els moments claus, com les eleccions, és molt improbable que els moviments polítics que reclamen aquesta defensa aconsegueixin atreure els electors.

Després també hi ha el problema d'estar dins el territori del que per a molts és conegut com l'Estat més centralista del món, és a dir, França. «Hem de pensar que en cap cas el seu enseyament és obligatori, només és voluntari».

Malgrat aquests problemes la llengua occitana està mostrant uns símptomes molt evidents de recuperació. Aquests s'han traduït en «un seguit de creadors occitans. Els joves fan rap mesclat amb rais i el canten en occità, es publiquen discs i la seva música se sent a les grans ciutats com Montpeller o Marsella. Ara estam aconseguint dotar la llengua occitana de modernitat i estenent el seu ús social».

Forêt també ha fet els seus números i les seves diagnosis. Devers un milió i mig de persones estan capacitades per parlar l'occità. El problema és que moltes són majors de quaranta anys. «Per tant el que hem de fer nosaltres és aconseguir estabilitzar i augmentar el nombre de parlants anant al jaciment de joves per incorporar-los com a parlants d'aquesta llengua, ara arriba un moment crucial per a nosaltres, i en aquest sentit la Unió Europea és molt important. Tots els occitanistes sóm europeistes».