Rafel Oliver produeix «Patera», una obra sobre la realitat de l'immigrant

El muntatge, basat en l'últim premi Born de Ciutadella, arribarà a Mallorca el desembre

L'equip d'actors i el director del muntatge, Pitus Fernández

19/11/04 0:00

P.GIMÉNEZ.Palma.
«Patera és com un iceberg a l'arena, que descobreix un món tan humà com complex». Així definia el jurat del premi Born l'obra de l'escriptor Juan Pablo Vallejo que s'enduia el prestigiós guardó teatral en la passada edició del 2003 i que ara porta a escena el director Pitus Fernández.

Coproduït per Rafel Oliver i la companyia menorquina La Clota de Teatre, amb el suport de les institucions menorquines i el Govern de les Illes Balears, el muntatge recrea la història descrita per l'autor colombià, «un relat sobre la immigració». S'estrena el pròxim 26 de novembre al Teatre Born de Ciutadella coincidint amb el lliurament del premi de l'edició del 2004.

A Mallorca l'obra arribarà el 3 de desembre, a Alcúdia, i també es representarà a Palma (Teatre Xesc Forteza), Cala Millor (Sa Màniga), Manacor i Artà.

Personatges que diuen veritats amb senzillesa per abordar una problemàtica social de màxima actualitat com és la immigració sostenen l'argument de Patera. Tanmateix, Pitus Fernández afirma que l'obra, lluny de caure en els tòpics, «reflecteix la realitat de l'immigrant en arribar a la seva destinació i llança un missatge clar: No vénguis; però si ho fas, integra't».

Per donar aquest missatge, el director menorquí s'ha envoltat d'un elenc d'actors excepcional. Rafa Cruz, que prové del Teatre Lliure i el Romea; Mamu Cham, del Teatre Nacional de Catalunya; Ferran Laoz, Cristina García Borràs, Roda Gené i Luca Bonadella són els protagonistes de l'obra.

Malgrat que Fernández reconeix que s'hauria estimat més fer l'obra en català, finalment és el castellà que n'esdevé la llengua vehicular per tal d'imprimir «realisme i veracitat» al que passa en l'obra, ambientada en una platja de Tarifa. Tanmateix, els diàlegs incorporen «algunes frases en català, que donen lloc a escenes molt emotives», assegura Fernández.

Una acurada escenografia de Dino Ibáñez i Pep Borràs, «amb pocs elements, però amb una càrrega simbòlica important», serveixen per arrodonir la producció.