Mor als 74 anys el crític de cinema català Miquel Porter i Moix

Porter, nascut a Barcelona el 10 de maig de 1930, doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona, universitat en què va impartir classes d'Estètica, Història i Sociologia del Cinema i l'Audiovisual, va rebre el 1992 el Premi de Cinematografia de la Generalitat.

Membre del Comitè Científic i ponent del Congrés Internacional Lumière de 1996, professor habitual i patró de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent -de la qual va arribar a ser-ne rector-, va impartir cursos a Oxford, Rennes, París, Marsella, Val d'Osta i Caracas i va fundar cineclubs com el Cercle Lumière de l'Institut Francès.

Va ser crític cinematogràfic de les publicacions Curia (1949-1950), Serra d'Or (1960-1995), Destino (1962-1975), Avui (1976-1981 i 1986-1989), com també en la Revista de Catalunya i la Revista Ateneu.

Ha escrit llibres com ara La cinematografia catalana (1958), Cinema per a infants (1963), Història del cinema rus i soviètic (1968), Història del cinema català (1969), Les claus del cinema (1989), La filmoteca idea (1995) i Cinema i televisió (1996).

Miquel Porter, que va ser senador per ERC. Així mateix, va ser un dels fundadors de la «nova cançó» amb els Setze Jutges.