Mor el bacteriòleg Gram (1938)

Miquel Ferrà i Martorell14/11/04 0:00

Tal dia com avui mor a Copenhaguen el gran bacteriòleg danès Hans Christian Joachim Gram, nascut a la capital del país el 1853. La seva gran contribució a la ciència fou el 1884 quan donà color als bacteris mitjançant un dels mètodes d'Ehrlich. Els va tractar amb una solució iodada i un rentat d'alcohol que eliminà el color d'uns però no d'uns altres. Els que restaren amb color foren des d'aleshores anomenats Gram-positius i els altres, Gram-negatius, una diferència que tingué una gran importància a l'hora de classificar els bacteris. Encara més, en temps posteriors seria descoberta una interessant correlació dels bacteris amb l'activitat antibiòtica i així, per exemple, la penicilina és activa contra la major part dels bacteris Gram-positius, mentre que l'Estrectomicina ataca els negatius.

Aquestes experiències afavoriren que Hans Gram fos nomenat professor de Patologia a la universitat de Copenhaguen, una càtedra que mantingué durant vint-i-tres anys, formant nombrosos deixebles que contribuïren a un major desenvolupament de la matèria descoberta.

Recordem que un bacteri és qualsevol microorganisme de la classe dels esquizomicets, unicel·lulars, paràsits o sapròfits, amplament distribuïts a tots els medis, àdhuc els éssers vivents, on poden tenir una acció patògena. La seva mida, típicament microscòpica, va de 0'1 micres i 0'1 mm i es presenten en forma de bastonets rígids (bacils), arrodonits (cocos), helicoïdals (espirils), allargats i deformables (espiroquets) i alhora, alguns tenen moviment i d'altres es mantenen immòbils. Els primers fa servir cilis o flagels de situació perítrica, és a dir, entorn del cos, o lofòtrica, a un dels pols, o anfítrica, en ambdós pols, i, fins i tot, espècies mòbils per contraccions del soma. En resum, un món apassionant i alhora, un univers gairebé invisible i omnipresent. Per això la coloració és una tècnica indispensable per a l'estudi de la bacteriologia, ja sia pel sistema de Gram, Ziehl-Neelsen i d'altres. Escrivia Albert Einstein que el que és extraordinari de l'univers no consisteix en el fet que sia comprensible a l'home sinó que pugui ser comprensible.

Amb això volia dir que aquest univers hagués pogut ser quelcom incoherent, i la intel·ligència de l'home és tan eficaç, que sens dubte hagués pogut constatar i descriure aquesta incoherència: però el que és meravellós és que el nostre Univers, en canvi, es mostri perfecta coherencia i, en definitiva, harmonia. Ja Pitàgores i la seva escola volgueren construir una gran síntesi de l'Univers basant-se en les lleis de l'harmonia i hom ha de ser molt cec per a no veure aquesta harmonia de la natura, les seves lleis i les seves iniciatives microscòpiques.